Fa temps que li dono voltes a la idea de canviar la imatge d'aquest blog. No és una qüestió prioritària, com tampoc no ho és el blog. De moment rondo i busco informació per personalitzar un xic aquesta petita finestra i espero que no es quedi només en un petit canvi d'imatge. Aquí algunes possibles portades:
dimarts, 29 de desembre del 2009
Propòsits pel 2010
dimecres, 23 de desembre del 2009
Nadales
Quan penso en nadales em venen al cap les tradicionals cançons nadalenques fruit de la cultura popular que sovint tenen infinitat de versions i adaptacions: Fum, fum, fum, El noi de la mare, El rabadà, El dimoni escuat, i moltes altres.
Aquests dies he descobert un parell de nadales d'avui. Una és la nadala El caganer, de l'Albert Pla i que interpreta amb Gerard Quintana, Quimi Portet, Estopa, Joan Miquel Oliver i el grup Manel. D'aquest grup és precisament l'altra nadala Un camell d'Orient.
Ambdues tenen els ingredients propis d'una nadala per popularitzar-se, doncs són divertides, amb ritme i tenen la dosi justa d'humor. La difusió la tenen garantida, doncs tenen Internet i altres mitjans com a aliats, malgrat hagin de fer front al pes de la tradició. Només cal que ens les fem nostres.
Bon Nadal!
dimarts, 22 de desembre del 2009
El castell d'Eramprunyà
Fa uns dies, abans d'aquest intens fred previ a l'entrada de l'hivern, vam pujar al castell d'Eramprunyà des de l'ermita de Bruguers, a Gavà. Aquesta és una excursió curta, d'intensa pujada però, i que en uns 25 minuts ens porta a un excepcional mirador sobre el sector més oriental del massís del Garraf i sobre bona part del delta del Llobregat.
L'excursió amb mainada, en aquest cas 4 i gairebé 3 anys, s'allarga ben bé fins a l'hora però guanya amb interès i és del tot completa. El camí és ple de roques que no podem deixar de pujar i saltar, passem per petits boscos que serveixen d'amagatall i on podem trobar cireretes de pastor, aglans i pinyes rosegades. Després, en una clariana, ens aturem a prendre alè i fer un glop per seguir i atenyer, ja per una ampla pista, les restes del mur del castell. Només cal seguir el camí per sobre una roca que fa de basament ferm del castell, per arribar a les portes de la seva església, un bon aixopluc per si de cas. Després ens endinsem amb cura entre els murs i panys de paret esfondrats, passem per arcs gòtics sense sostre i llindes de porta que s'aguanten a l'aire per acostar-nos a la vora del precipici des d'on guaitem una àmplia panoràmica.
De retorn cap al camí, sota unes alzines, trobem una família de tions somrients i amb barretina que adoptarem durant uns dies per complir amb la tradició. La sorpresa de les nenes és immensa, proporcional a la il·lusió dels pares que hem preparat amb molt de gust aquesta excursió.
De retorn cap al camí, sota unes alzines, trobem una família de tions somrients i amb barretina que adoptarem durant uns dies per complir amb la tradició. La sorpresa de les nenes és immensa, proporcional a la il·lusió dels pares que hem preparat amb molt de gust aquesta excursió.
Etiquetes de comentaris:
Baix Llobregat,
excursió,
Garraf,
mainada
dissabte, 19 de desembre del 2009
Renéixer per Nadal
- Nadal -
Text: Joan Salvat-Papasseit
Text: Joan Salvat-Papasseit
Sento el fred de la nit i la simbomba fosca.
Aixi el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza
i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.
Aixi el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis que l'empedrat recolza
i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.
Els de casa a la cuina prop del braser que crema
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i els recullen les plomes i ja enyoren demà.
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i els recullen les plomes i ja enyoren demà.
Demà posats a la taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora dels postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
-i tan pobres com som- Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora dels postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
----------
dijous, 3 de desembre del 2009
Córrer per córrer, caminar per avançar
Córrer és una teràpia. A més de la motivació esportiva que suposa, que es pot materialitzar en participar en curses populars i maratons, córrer és una activitat higiènica: serveix per relaxar el pensament i fer que el cos respiri i s'oxigeni.
Mentre les cames i la respiració treballen el ritme de l'exercici físic, el cap depura neguits, destria preocupacions i madura pensaments. Però aquest mateix ritme, l'estona dedicada en una sessió d'entrenament o l'estrès i la concentració que a vegades suposa una cursa, no permeten arribar als nivells de reflexió que s'obtenen caminant. En certa manera caminar i córrer són exercicis similars: un peu davant l'altra per avançar, però la diferència és la velocitat, i en aquest sentit en caminar els pensaments arriben igualment però acompanyats de les reflexions, doncs reflexionar i madurar idees necessita temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)