divendres, 18 de setembre del 2015

Córrer durant les vacances. Aquest any Seattle

Volunteer Park, amb la Space Needle al fons, ha estat l'escenari per on he corregut durant les vacances a Seattle.
Caps de setmana i ponts, vacances curtes o llargues. Qualsevol moment i lloc és bo per calçar-se les sabatilles per sortir a trotar i, sobretot, per mantenir l'hàbit de córrer amb la motivació afegida de descobrir nous indrets i trencar la monotonia dels espais habituals d'entrenament. Amb aquest propòsit ja fa anys que reservo a la maleta de viatge un espai per vambes, samarreta, mitjons i pantaló curt.

A més de les sortides atlètiques per participar en alguna cursa i que amb els anys m'han portat a recórrer moltes comarques catalanes, o els viatges per participar en alguna marató, com ara a Mòdena, Donostia o Lisboa, sempre he intentat trobar una estona per sortir a córrer durant els dies que, per una raó o altra, passo fora de casa. Es podria dir que per vacances procuro desconnectar de la rutina, excepte pel que fa al córrer.

En moltes ocasions he pogut acomplir el propòsit i he corregut de manera ocasional pels carrers de Sarajevo (Bòsnia) o Tartu (Estònia), pels camins de les valls del Tirol o dels voltants de les poblacions franceses de Tolosa de Llenguadoc, Saint-Nectaire, Ispagnac o Florac. En altres llocs més propers, i amb la freqüència que marquen les visites a familiars i amics, he corregut pels voltants de Vallgorguina, la Pobla de Segur, Épila (a Saragossa) o Aragüés del Puerto (a Osca), indrets que amb els anys s'han convertit en espais de la meva quotidianitat atlètica.

Aquest passat agost he tingut ocasió de visitar la ciutat nord-americana de Seattle, a l'estat de Washington. Dels divuit dies que hi estat, sense comptar els dies de desplaçament, he sortit a córrer un total de dotze. Han estat sessions d'entre 30 i 50 minuts pels carrers de Capitol Hill. Xifres a banda, sortir a córrer per Seattle ha estat la integració perfecte de l'hàbit de córrer en el temps pausat de les vacances.

La Space Needle es fa present des de la part alta de Capitol Hill, una zona amb carrers arbrats i tranquils per sortir a córrer.
He sortit a córrer gairebé cada matí pels carrers de l'àrea compresa entre les avingudes 10 Est i 21 Est i els carrers Roanoke i Jefferson. Volunteer Park, un pulmó verd enmig de la ciutat, ha estat el punt neuràlgic de les meves sortides atlètiques, a més d'un excel·lent mirador per albirar el perfil de la Space Needle. Sens dubte, aquesta ha estat la millor manera de començar els dies amb molta motivació i gaudir de les vacances i de la ciutat de Seattle fent esport: temperatures agradables, carrers arbrats i sense gaire trànsit.

Córrer per Seattle m'ha fet pensar molt en la manera com aprofitem el temps. La vivència ha estat superior al context que imaginava. I és que cada cosa que he fet durant els dies que ha durat el viatge ha superat qualsevol expectativa. Potser per què el gran propòsit del viatge ha estat llevar-me, sortir a córrer i viure al costat de la meva família com si fos el primer dia de vacances, amb totes les ganes de descoberta, amb totes les energies per descobrir llocs i racons, conèixer gent i fruir del regal de la seva companyia i amistat. Què vitals han estat per a mi aquests 30 o 40 minuts diaris d'activitat física!

Durant la meva estada a Seattle, amb sol, núvol, boira o plugim, he sortit a córrer fins a Volunteer Park per donar el bon dia la Space Needle.
El temps de vacances potser facilita aquest tempo i la dificultat es troba en com canviar la manera d'afrontar el dia a dia quan retornem als espais quotidians de la nostra existència. Sortir gairebé a diari a córrer per Seattle, com tots aquests dies de viatge, m'ha ajudat a percebre el temps de manera diferent i millorar la predisposició per afrontar el dia a dia.

 

dimarts, 8 de setembre del 2015

Cursa de la Vinya i inici d'una nova temporada



El diumenge 6 de setembre vaig córrer la XIX Cursa de la Vinya celebrada a Sant Llorenç d'Hortons (Alt Penedès). Era la meva quarta participació en aquesta cursa i va ser molt satisfactori per a mi fer els 10 quilòmetres en 40 segons menys que en la darrera participació, l'any 2004.

Diria que el recorregut de la cursa era gairebé idèntic al de fa onze anys enrere: pujades i baixades per pistes de terra envoltades de vinya i bosc amb unes excel·lents vistes sobre el vessant sud de Montserrat, a banda d'un tram asfaltat pels carrers del poble. També m'ha agradat comprovar el caire popular que manté la cursa, amb una bona organització (sortida, avituallaments, arribada, obsequis, dutxes, piscina...), pocs corredors i molts voluntaris pendents de qualsevol detall pel bon funcionament de la cursa. En definitiva, un bon ambient per gaudir fent esport amb amics i coneguts. Res a veure amb moltes curses que en els darrers anys han crescut en nombre de participants i preus, i que han proliferat en el calendari atlètic.

L'edició 2015 de la Cursa de la Vinya serà, a més, un record molt especial per a mi doncs ha estat la cursa de 10 quilòmetres número 100 que he corregut des que el 1998 vaig reprendre la pràctica atlètica. Aquesta celebració centenària, tot i que íntima, ha estat una bona manera de culminar la temporada atlètica 2014-1015 o, segons es miri, d'iniciar la nova temporada 2015-2016, que no persegueix altre objectiu que gaudir corrent.