La primera excursió de l'any m'ha portat a l'Alta Garrotxa. Feréstega, de mala petja, enrabassada... així és la geografia d'aquesta comarca.
Des d'Oix vam seguir cap a Grau d'Escales fins a trobar el GR-11 que vam prendre en direcció al coll de Talaixà. Aquesta és una àmplia collada que separa les valls de Sant Aniol i la d'Hortmoier, amb unes esplèndides vistes sobre els cims del Bassegoda a l'est i el puig de Bestracà a l'oest. L'excursió proseguí cap al cim del Ferran, el cim de gairebé 1.000 m d'altitud que s'aixeca al sud de Talaixà i esdevé una magnífica talaia garrotxina. Del seu cim davalla cap a ponent la rocallosa cresta del Ferran que cau a plom fins al Grau d'Escales.
Del petit veïnat de Talaixà, despoblat des de fa tres dècades, hi destaca l'església de Sant Martí, restaurada des de finals de 2009, i un casalot en procés de rehabilitació des de fa anys. Talaixà fou durant una quinzena d'anys el símbol de la resistència i lluita contra la privatització d'una part de la vall d'Hortmoier que s'havia de convertir en un vedat de caça. Tot i que aquella lluita no trascendí gaire més enllà de l'àmbit comarcal, la resistència exercida per grups ecologistes i excursionistes de la comarca i la posterior qualificació de la zona com a Paratge d'Interès Natural, ho van aturar.
Talaixà és un pas molt freqüentat per excursionistes que corprèn pel seu aïllament, solitud i grandesa d'espai. S'hi respira immensitat i com a símbol del paisatge de l'Alta Garrotxa funciona a la perfecció. Després d'aquesta excursió de nou enyoro la força dels seus paisatges.
