La primavera ja s'ha instal·lat entre nosaltres, els dies s'allarguen i gairebé sense adonar-nos haurà acabat un nou curs. Per a les famílies amb fills s'acosta el temps de les vacances escolars i inevitablement comencem a pensar en les possibles alternatives per a què infants i joves gaudeixen d'aquest període. El ventall d'opcions és immens i, fer compatible el temps de lleure dels fills amb les obligacions laborals dels pares, sovint suposa un veritable trencaclosques per a moltes famílies.
Fins al moment a la meva família mai ens ha resultat feixuc organitzar les setmanes de vacances escolars entre juny i setembre. Ja sigui per l'àmplia oferta de casals d'escoles, poliesportiu o centre cultural del nostre barri, o per la disponibilitat i disposició dels avis a donar un cop de mà i a gaudir, en aquest cas, de les seves nétes, o per la flexibilitat que hem pogut tenir en algunes ocasions en relació a la feina. En qualsevol cas, cadascú sap les seves circumstàncies i com ajustar-les a la seva voluntat.
Però a mesura que els fills creixen el ventall d'activitats a realitzar abraça més horitzons i es valoren opcions com ara anar de colònies. Les meves filles encara no hi han anat mai de colònies, però sempre els hi he explicat les meves batalletes de quan marxava a les colònies organitzades per la parròquia del meu barri, un grup de joves a cavall entre una catequesi i un esplai. Caminar
vers un cim, fer manualitats, jugar, cantar, observar l'entorn i
compartir les tasques del dia a dia, van ser els grans aprenentatges que
reconec en aquells estius, activitats que van canviar el meu rol quan vaig passar a fer de monitor.
Records de colònies a Vilada, Cabrera, Cavallera o Os de Balaguer, i de campaments i rutes pels pics d'Europa o la vall d'Ordesa, em porten al rebost de la meva infantesa i primers anys d'adolescència. Quan he visitat de nou aquests llocs he reconegut jocs, cançons i activitats surant en els paisatges de la meva memòria. Són uns anys que recordo molt, potser un xic mitificats, però que van marcar les meves relacions personals camí de l'edat adulta més enllà de l'escola. Eren temps senzills amb molt de voluntariat i entrega per part de tots, on l'entorn era el principal terreny de joc i descoberta, per convertir el temps de lleure en aprenentatge i omplir així la motxilla d'experiències i valors.
Els temps han canviat per donar resposta a la demanda d'activitats de lleure durant l'estiu i, a més dels esplais basats en el voluntariat, en els darrers anys han sorgit programes de colònies que fan del temps de lleure un camí per fomentar noves competències i habilitats, sense perdre de vista els valors de l'educació en el lleure, la convivència i l'aprenentatge. Dedueixo tot plegat després de consultar el programa de colònies de la Fundació Pere Tarrés de cara a valorar opcions per a les vacances escolars d'aquest estiu.
La Fundació Pere Tarrés ha programat una oferta molt àmplia i variada. N'hi ha per triar i remenar. Des de colònies d'iniciació de tres dies, fins a colònies de tandes setmanals d'anglès, esports i també de caire artístic, naturalístic o tecnològic, a més de rutes i campaments. També hi ha estades a l'estranger per aprendre anglès d'entre dues i quatre setmanes de durada segons siguin a Irlanda, Canadà o EUA.
 |
| La Sala, a la Pobla de Lillet, és una de les cases de colònies de la Fundació Pere Tarrés. Situada al cor del Berguedà, es troba envoltada de boscos a tocar les fonts del Llobregat, el Moixeró, el Puigllançada i el Catllaràs. |
Sens dubte un ampli ventall d'opcions per fer de l'estiu un temps per compartir i fer nous amics, però també per viure intensament moments que no tornaran.
