divendres, 27 de novembre del 2009

Cançó del lladre

La Cançó del lladre versionada per Ferran Savall amb uns arranjaments molt satisfactoris. Per afegir a les esmentades el passat juliol en aquest mateix blog.

Gràcies Marga

diumenge, 22 de novembre del 2009

Joan Cervera i Batariu

El passat 7 de novembre es van celebrar a Barcelona les Jornades de Literatura Excursionista de la UEC que enguany van servir per homenatjar a Joan Cervera i Batariu. Així doncs, aquesta tradicional trobada de la cultura i l'excursionisme es convertia en un homenatge més que en un memorial, doncs era la primera vegada que es dedicaven les jornades a un excursionista que encara és viu.

Joan Cervera (Barcelona, 1926), sempre ha estat soci del Club Excursionista de Gràcia, que presidí des del 1957 al 1961 i on desenvolupà una important tasca directiva. També fou membre del grup de muntanya i escalada de l'entitat gracienca, el GEDE, que presidí entre 1953 i 1957. El 1953 fou membre fundador de l’ENAM on participà com a instructor i vocal. Al principi del seixanta fou cap del Grup de Socors de Muntanya i presidí la delegació catalana del GAME, del qual és membre d’honor. Des del 1960 també és membre del Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francés (1960). Fou el primer president de Mountain Wilderness de Catalunya, creada el 1987 i de la qual ocupa la presidència d’honor des del 1999.

La seva activitat més destacada com a escalador es concentra, principalment, a les dècades dels anys cinquanta i seixanta amb nombroses escalades a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, al Pedraforca, als Pirineus, a Gredos, als Picos de Europa i als Alps. Destaquen les primeres ascensions al Pic de Frondella per la cresta central (1951), la via subterrània al Casc de Marboré (1957) i la xemeneia nord del Marboré (1957), Roques d’en Benet (1959), cara nord del Pic Rouge del Pailla (1959), cresta d’Aubiste del Pic d’Ardiden (1962), aresta NW del Pic de Guingany (1962) i escalades a diverses agulles de les Calenques (1965).

Ha col·laborat activament en revistes i diaris (Avui, Serra d’Or, Excursionisme, Cordada i Mai Enrera). Ha escrit diversos llibres i n’ha prologat d’altres sobre l’excursionisme, l’alpinisme i la muntanya. El 1997 va rebre el XXXII Premi Sant Bernat de la FEEC per Soliloquis muntanyencs. Al llarg de la seva vida ha rebut nombroses distincions i homenatges, entre les quals destaquen la Medalla de Plata de la FEM (1961), la Placa d’Honor del Club Excursionista de Gràcia (1972), la Medalla de Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1993) i la Menció Especial per la millor trajectòria en favor de l’esport gracienc (1999).

Cervera ha participant sempre de manera activa a les diferents Jornades de Literatura Excursionista de la UEC, les diades Verdaguer Excursionista, i representant la seva entitat en els actes de la Flama de la Llengua, la Fira del Llibre de Collsacabra, les trobades de cantaires, i moltes d'altres manifestacions culturals vinculades a l'excusionisme.

Amb les jornades de Literatura Excursionista de la UEC d'enguany i l'edició del llibre que recull totes les aportacions a aquesta trobada, Joan Cervera potser hagi rebut l'homenatge més emotiu i sincer, el dels seus amics i incodicionals activistes d'un determinat excursionisme cultural.

dijous, 19 de novembre del 2009

La rabia com a vocació

- Días y flores -

Lletra i música: Sílvio Rodríguez


...la rabia simple del hombre silvestre,

la rabia bomba -la rabia de muerte-,


la rabia imperio asesino de niños,


la rabia se me ha podrido el cariño,


la rabia madre por dios tengo frío,


la rabia es mío -eso es mío, sólo mío-,


la rabia bebo pero no me mojo,


la rabia miedo a perder el manojo,


la rabia hijo zapato de tierra,


la rabia dame o te hago la guerra,


la rabia todo tiene su momento,


la rabia el grito se lo lleva el viento,


la rabia el oro sobre la conciencia,


la rabia -coño- paciencia paciencia.

La rabia es mi vocación. 


(fragment)

----------

dilluns, 16 de novembre del 2009

Ripoll, una mitja marató al Pirineu

Darrers metres abans d'entrar a la plaça del monestir de Ripoll, lloc d'arribada del 31è Campionat Internacional d'Atletisme de Fons del Ripollès.

De Ripoll a Sant Joan de les Abadesses, anar i tornar. Quantes ocasions hauré fet aquest tram en cotxe? Aquest és l'itinerari del Campionat Internacional d'Atletisme de Fons del Ripollès, que ahir va celebrar la seva 31a edició. Mai hi havia participat tot i que era una d'aquelles curses assenyalades al meu particular calendari de propòsits atlètics.

Després de passar el dissabte amb la família pels voltants de Planoles, diumenge era el dia esperat per córrer aquesta mitja marató. Abans de la sortida tots els dubtes sobre quina seria la indumentària propícia per l'ocasió, es van esvair. El sol brillava de bon matí i un cel ben clar feia pensar en que la temperatura seria l'òptima per córrer. Com sempre doncs, calça curta i samarreta de tirants.

El circuit, aparentment, era força còmode per córrer: pujada suau i sostinguda cap a Sant Joan de les Abadesses, amb alguna baixada inesperada que de tornada a Ripoll era un pujadó que calia afrontar en plena baixada.

L'arribada a la plaça del monestir de Ripoll molt animada amb gralles i gegants. Tot i fer quatre minuts menys que a la mitja de Castellbisbal, la segona mitja de la temporada se'm va fer llarga i pesada, i en els darrers quilòmetres es van repetir aquells pensaments indesitjats que darrerament m'interroguen sobre el què hi trec de córrer curses, mitges o maratons.

Malgrat aquestes sensacions negatives durant la cursa, vaig gaudir d'un bon cap de setmana en la millor companyia possible, uns magnífics paisatges tardorals i la visió de les restes de la primera nevada sobre els cims del Pirineu Oriental. Un plaer pel cor i els sentits.

dilluns, 9 de novembre del 2009

La mitja marató de Castellbisbal

Ahir vaig córrer la mitja de Castellbisbal. Per a mi és una cursa especial, tot i la duresa del seu circuit. El 1998 la vaig fer per primera vegada, mentre preparava la marató de Barcelona de 1999, i era la meva primera mitja després de molts anys. Des de llavors hi he participat en nou ocasions.

Ahir a la duresa del recorregut es van afegir altres factors que la van fer especialment dura per a mi: era la primera mitja de la temporada, els entrenaments fins ara han estat més aviat justets i en aquest moment la motivació per la manca d'objectiu atlètic a mig termini és baixa. Per acabar-ho d'adobar, el vent va bufar molt durant tota la cursa i la sensació de fred ha estat exagerada.

En alguns moments del recorregut, especialment des del quilòmetre 8 i fins el 15,5 que el perfil de la cursa dibuixa una pujada sostinguda, he anat construint el pensament d'aturar-me i acabar la cursa abans d'hora. De fet he elaborat mentalment el meu abandó de les curses i del córrer, engalanat tot plegat per la coincidència amb la mitja de Castellbisbal, que com he dit abans és on fa anys vaig reprendre l'afició a les curses de fons. Pensaments com "quedaria bonic deixar de córrer a Castellbisbal, tancant així el cercle, una etapa", "què faig aquí amb aquesta ventada i fred, corrent amb samarreta de tirants i calça curta", "demà estaré baldat i adolorit de tot arreu".

Però acabada la cursa el meu cos s'ha anat recuperant i hores després no tenia el dolor de cames previst, i els pensaments de deixar-ho córrer tot s'han anat esvaint, fins al punt que al vespre m'inscrivia a una nova cursa pel proper diumenge.
Com és la nostra ment i com és el nostre cos, i com ens adaptem davant les inclemències del nostre entorn per seguir i no aturar-nos.

dimarts, 3 de novembre del 2009

Mont Fuji, una obsessió?

El pintor i il·lustrador japonès Katsushika Hokusai (1760-1849) va quedar fascinat pel volcà sagrat del mont Fuji i el va dibuixar des de totes les prespectives possibles.

Una de les seves obres més populars és 36 vistes del mont Fuji, que va completar més endavant amb 10 pintures més. Es pot apreciar com la muntanya, immòbil és envoltada de vida i amb el pas del temps i les estacions el seu aspecte va canviant.