dijous, 22 de gener del 2009

Matinal al Garraf

Fa uns dies vam visitar el parc del Garraf on vam fer l'itinerari botànic de la Pleta. Es tracte d'un recorregut ideal per anar amb nens doncs es pot fer sense problemes i a ritme de passejada.

El recorregut és circular i hi ha rètols amb el nom de les principals plantes de la zona. El punt d'inici és la Pleta, el centre d'informació del parc, on s'arriba amb cotxe des de Castelldefels. Si els nens estan mínimament motivats i acostumats a caminar ho passaran bé. Si a més van amb altres infants millor; ja sabeu, sempre resulta més divertit per ells anar amb altres amiguets.

És una bona opció per passar un matí de dissabte o diumenge, i l'hivern és una bona època, especialment si fa sol.

dimarts, 20 de gener del 2009

Jocs de neu

Aquest hivern està sent generós amb la neu, i l'hem anat a cercar per descobrir-la als Rasos de Peguera. La neu és freda, blanca i flonja, és tova i t'hi enfonses. És divetit tirar-la enlaire i veure com cauen els seus cristalls brillants. També es pot menjar i llepar. És un element màgic per als infants, un nou escenari de joc i diversió, per a la imaginació i per a noves històries i personatges.

dilluns, 19 de gener del 2009

Veus càlides per escalfar l'hivern


- Minha enamorada -

Música i lletra: Vinicius de Morais

Canten: Maria Creuza i Toquinho



----------


dissabte, 17 de gener del 2009

Illes verdes vora el mar

Camp de conreu entre el riu Llobregat i l'aeroport del Prat.
La part baixa de la conca del Llobregat, en els darrers quilòmetres abans que el riu s'aboqui al mar, descriu a forma de ventall una plana deltaica densament urbanitzada amb ciutats, vials i infraestructures de tota mena. Entre tot aquest tramat hi perduren encara explotacions agràries i alguns espais que lluny de merèixer una qualificació proteccionista la seva conservació és de vital importància per evitar l'especulació i creixement urbanístic en aquest pam de territori. Em refereixo als espais que s'extenen a banda i banda del darrer tram del Llobregat i que conformen el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Són petites illes "verdes" que conformen una varietat d'ambients que van des de pinedes i aiguamolls litorals, a platges i explotacions agràries. Entre elles hi trobem barris, carreteres i autopistes, nombroses línies de ferrocarril, la zona aeroportuària, l'extensió de la Zona Franca i el port de Barcelona. És a dir, un territori marginal i de pas, que sembla que es podria recuperar i ser valorat com espai d'oci, descoberta i lleure, a més de potenciar el seu aspecte productiu.

Per proximitat sovint m'hi acosto a córrer o passejar, principalment pels marges del Llobregat o pels camins que des del Prat de Llobregat voregen l'aeroport fins a la platja. Depenent del dia i de l'hora són molts els usuaris que a peu, en bicicleta o corrent transiten per aquests viaranys.

La vista terra endins des d'aquesta plana propera al mar, abasta les serres que més s'acosten a la costa, com el massis del Garraf, Collserola i Montjuïc. Però els dies en que el vent o la pluja han netejat el cel de núvols i contaminació també es pot albirar Montserrat i el Montseny, que si està nevat destaca el seu perfil per sobre les serres litorals. I és que aquest és un país petit on, sense gaire esforç, des de qualsevol punt es pot veure o intuir l'altre meitat de país.

dimecres, 14 de gener del 2009

Una nova marató per en Clariana

Feia temps que no sabia res d'en Clariana. Fa pocs dies vaig coincidir amb ell trotant per la carretera de les Aigües i vam compartir una estona d'entrenament plegats sota una esplèndida lluna plena. Torna a estar molt animat i prepara la marató de Barcelona que enguany se celebrarà el diumenge 1 de març.

En Clariana, acostumat a córrer almenys una marató per any des del 1999, durant les dues darreres temporades ni s'ho havia plantejat. En tot aquest temps, però, no ha deixat de córrer ni participar en curses, tot i que menys, doncs entre la feina i la família no ha trobat les condicions òptimes per preparar una cursa d'aquestes característiques. No és que ara s'hagi alliberat gaire de les responsabilitats en l'àmbit familiar, més aviat al contrari, doncs es troba en un moment en que tant els seus progenitors com els seus descendents requereixen més cura i atencions que mai.

Però en Clariana necessitava plantejar-se un repte i com que ja sap que és córrer i acabar una marató amb certa pressió pel registre final, ara potser el que busca és sortir a córrer i no estar pendent de si millorarà o no la seva marca personal, simplement vol acabar la cursa. Dos factors han estat els que l'han animat a afrontar el repte. El primer és que des d'inicis del passat estiu només ha descansat tres setmanes no consecutives, tot i que de mitjana no ha sortit més de dos dies per setmana. El segon són les bones sensacions i registres assolits en les poques curses en que ha participat darrerament. Vistes les coses, el més important en aquest cas serà el saber-se mentalment capaç d'acabar la cursa. La seva lluita no serà només contra els quilòmetres, sinò sobretot contra la veueta que tot maratonià sent a partir de la trentena de quilòmetres i que va repetint: -Què fas aquí? Si t'atures ara s'haurà acabat el patiment.- En Clariana coneix aquestes sensacions quan es va a tope i al límit de les forces segons la preparació i l'objectiu plantejat, però desconeix que passa pel cap quan es corre sense aquesta tensió. El primer de març de 2009 tindrà 6 hores per experimentar-ho. Molta sort.

dijous, 8 de gener del 2009

Neu a Barcelona

La neu a l'àrea de Barcelona és un fenomen no molt freqüent, de no ser així no resultaria un fet tant màgic, sobretot quan som petits, i no tant petits. A banda de la gran nevada de la nit de Nadal de 1962, que no vaig viure en persona, però si he reviscut innombrables vegades pel relat dels més grans de la casa, les nevades sobre Barcelona han estat minses. Malgrat que amb aquestes coses sempre es tendeix a exagerar, la del 62 va ser un fet realment extraordinari i excepcional, tot i que sovint encara hi ha qui la posa d'exemple en afirmar allò tant sentit de que "abans nevava més que ara".

La primera nevada que recordo, amb l'exhaustivitat que la memòria selectiva permet, és la d'un dia de Reis de mitjans dels anys 70; estava malaltó i tant sols vaig poder veure alguns flocs de neu per la finestra.

Després recordo la d'un 10 de febrer de 1982 (o potser era 1983?). Era el dia del meu aniversari i va ser un bon regal; al dia següent vam arribar tard a classe degut a les estones que vam passar tirant neu abans d'arribar a l'escola. També recordo l'aigua neu que va caure durant la cavalgada de Reis de 1986.

Ja als 90, recordo una d'inicis de març de 1993; aquell dia vaig haver de creuar la ciutat en cotxe i vaig veure com d'incompetents som al volant quan cauen quatre volves de neu. El novembre de 1999 es va produir un fet insòlit, doncs va nevar a Barcelona i a algunes poblacions veïnes, mentre que a la resta de Catalunya lluia el sol. El gruix de neu va desaparèixer en poques hores i va fer que els menuts gaudissin d'un regal abans de Nadal. Era diumenge i jo estava d'excursió pel Camp de Tarragona i si la recordo és pel fet que me la vaig perdre.

Al gener de 2000 recordo que va nevar a Barcelona, però aquell cop només vaig veure la neu a través de la finestra del despatx, gairebé no va cuallar i tan sols es va emblanquinar la serra de Collserola. També tinc present la nevada de desembre de 2001, tot i que no va arribar a l'àrea metropolitana, si que va afectar gairebé tota Catalunya, era divendres i va coincidir amb moltíssims desplaçaments, possant de manifest la mala gestió front aquest tipus d'emergències. L'onada de fred que va seguir la nevada va conservar la neu durant dues setmanes després a cotes baixes, com ara alguns punts del Garraf. També recordo la del març de 2005, pocs dies abans del naixement de la meva filla gran, va deixar Collserola ben emblanquinada durant un parell de dies. I finalment la darrera, la nevada de la nit del dia de Reis de 2008, tan sols la recordaré per la visió d'un bocí del Tibidabo des d'un balcó de la Rambla. Aquesta vegada, tot i que el fred ha apretat, la neu ni tan sols ha caigut amb gràcia a la ciutat.

Segur que hi hagut altres nevades, i també n'he viscut vàries en altres llocs, però tal com deia la memòria selectiva sovint ens fa emmagatzemar allò que va associat a altres fets. En qualsevol cas, Barcelona no és un lloc de nevades freqüents i potser per això malgrat l'edat, quan neva no treuria el nas dels vidres veient com cauen els flocs; les incomoditats que pugui causar a una ciutat Barcelona és una cosa assumible, malgrat després tothom es queixi davant les autoritats i els responsables de la seguretat.