El passat 20 de gener van
començar les trobades d'un nou club de lectura a la Biblioteca de
Santa Eulàlia, a l'Hospitalet de Llobregat. Aquesta activitat, que
du per nom “El so de la paraula”, està conduïda per l'escriptor
Sebastià Bennassar i serà un viatge per la poesia del segle XX a
través de nou poetes.
En la primera sessió
Sebastià Bennassar va explicar els objectius de les trobades i es va
comentar el poemari “La fàbrica (1970-1971)”, de
Miquel Martí i Pol. Entre els participants algunes cares conegudes
del taller “Teixint contes” que es va realitzar a la mateixa
biblioteca al llarg del 2014.
He de confessar que no sóc
un lector habitual de poesia i que els meus referents poètics es
limiten a algunes composicions musicades per cantautors com ara Lluís
Llach (Màrius Torres, Josep M. de Sagarra, Joan Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Konstandinos Kavafis, Martí i Pol...), Raimon (Salvador Espriu...) o Joan Manuel Serrat (Antonio Machado i Miguel Hernández). No obstant això, com a lector,
principalment de novel·la i assaig però també de qualsevol cosa
que es deixi llegir, m'atrau moltíssim poder indagar en la poesia i
iniciar amb “El so de la paraula” un camí d'aprenentatge cap a
l'enteniment i contextualització de la poesia i els seus autors.
Amb el poemari de Miquel
Martí i Pol ja he pogut fruir d'aquest nou viatge. Primer amb la
lectura dels poemes i després, durant la trobada a la biblioteca,
amb els comentaris i aportacions de la resta de membres del club de
lectura.
La poesia no només ha de
ser equilibrada i cadenciosa a les nostres oïdes, sinó que també
ens ha de commoure per dins, de cor i pensament. I Martí i Pol
ho aconsegueix amb aquest recull de poemes intencionats en posar veu a
aquelles persones, els treballadors de la fàbrica, que per les seves
circumstàncies i posició social difícilment serien escoltades. Els
poemes de “La fàbrica” descriuen una realitat basada en les
relacions laborals entre amos i treballadors en uns temps on el
progrés tenallava les ànimes senzilles que maldaven per assolir uns
mínims bàsics al voltant de la família i el treball. Res de nou,
d'altra banda, però explicat d'una manera transgressora per l'època
a la vegada que tendra i delicada. En general, les generacions
posteriors no hem viscut els mateixos condicionants, però salvant
les distàncies, alguns dels poemes tenen encara vigència.
La propera etapa d'aquest
viatge és avui mateix amb “Poeta en Nueva York” de Federico
García Lorca. Estic molt inquiet per la descoberta.