dimecres, 25 de febrer del 2009

Records d'un alpinista

Inicio la lectura d'aquest llibre de Jaume Fabrés i Amorós la mateixa setmana que m'assabento pel Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de la mort del seu autor el passat setembre de 2008.

Nascut a Terrassa el 1918, Jaume Fabrés i Amorós s’inicià en l’excursionisme a l'edat de catorze anys. El 1943, després de la guerra civil, s’associà al Centre Excursionista de Terrassa, i tres anys després ingressà al Centre Excursionista de Catalunya, i a la Secció de Tarbes del Club Alpí Francès. Bona part de la seva activitat alpina, primer als Pirineus i els Alps i alguns anys després a altres serralades de la Terra, la realitzà al costat de la seva dona Rosa Vilanova i Casacuberta. Entre el 1945 i el 1970, a més dels Pirineus, recorregueren els Alps duent a terme nombroses ascensions i travessies amb esquís. A partir del 1971 iniciaren una sèrie de viatges que els dugueren a fer diversos trekkings al Nepal, el Tibet i el Caixmir, ascensions al continent americà, tant a les muntanyes Rocalloses com als Andes, a l’Àfrica, al sud-est asiàtic i a Islàndia. El 1973 va formar part d'una expedició del Club Alpí Francès al Caixmir, amb l’ascensió al Kolahoi Peak (5.424 m). Col·laborà amb articles i ressenyes als butlletins Arxiu, del Centre Excursionista de Terrassa, i a les revistes Cordada, Muntanya i Vèrtex. Per la seva intensa activitat el 1955 li fou atorgada la Medalla de la FEM, distinció que rebé la seva esposa el 1962. El 1997 fou guardonat amb la Medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya.

Quant el llibre Records d'un alpinista, és un recull d'escrits i articles que Fabrés va escriure en tornar de les seves ascencions pels principals massissos dels Alps, tot i que també hi ha referències als Pirineus i l'Himàlaia. De lectura amena, els relats descriuen algunes escalades realitzades per l'autor en companyia de la seva dona, amb un llenguatge però ple d'emotivitat i recolzat en ocasions per detalls històrics. Malgrat el pas dels anys, posa paraules a allò que sovint sentim en descobrir un paisatge, assolir un cim o gaudir d'un camí plaent.

dissabte, 21 de febrer del 2009

Els viatges d'Horace Bénédict de Saussure

Escultura de Jacques Balmat mostrant el Mont Blanc a Saussure (Chamonix, Alta Savoia).
Horace Bénédict de Saussure va passar-se gairebé mitja vida als Alps. Durant els 34 anys que van passar des del seu primer viatge a l'edat de 18 anys per la vall de Ginebra i les seves rodalies, fins al darrer realitzat el 1792 pels voltants del Cerví, Saussure va dur a terme més d'una vintena de viatges pels Alps, a més d'altres viatges a França, Anglaterra, Escòcia, Alemanya i Itàlia. En els seus viatges Saussure es feia acompanyar d'altres científics, amics i artistes, a més de guies locals.

El viatge que va donar ales al seu pensament i raons per interessar-se pel Mont Blanc, i per extensió pels Alps, va ser la seva primera visita a Chamonix l'any 1760. Com és ben conegut a través de la literatura alpina, i gairebé fregant amb la llegenda, Saussure, en veure la majestuositat del Mont Blanc, va oferir una recompensa a qui trobés un camí accessible cap al seu cim.

Amb aquest gest Saussure va deixar clar que estava interessat i disposat a ascendir aquesta muntanya, no tant per ser-ne un dels primers en fer-ho, sinó per que tal com diu en el pròleg de Voyages dans les Alps "...el físic, com el geòleg, troben en les altes muntanyes grans objectes d'admiració i d'estudi (...) les regions elevades de l'atmosfera semblen ser el laboratori de la natura." A Voyages dans les Alps Saussure descriu teories i recull dades fruit de les observacions realitzades durant set dels seus viatges als Alps.

1778: primer viatge. Saussure descriu la volta al massís del Mont Blanc. Era la tercera vegada que feia aquest circuit alpí.

1780: segon viatge. Saussure travessa els Alps des de Ginebra recorrent la Savoia, el Piemont i la costa provençal.

1783: tercer viatge. El 3 de juliol Saussure marxa de Ginebra per viatjar a les regions suisses de l'Oberland i el Ticino.

1787: quart viatge. Saussure fa realitat el seu somni: arribar al cim del Mont Blanc. Després de dos intents sense èxit, Saussure empren l'ascenció molt entusiasmat i amb el coratge de saber que l'any abans Jacques Balmat i Michael Paccard havien assolit el cim del Mont Blanc.

El dia 1 d'agost Saussure, el seu criat i en Jacques Balmat com a cap d'un grup de disset guies surten de Chamonix per emprendre l'ascenció al Mont Blanc. La primera nit la passen al cim de la Montagne de la Côte. A l'endemà només arriben fins al Petit Plateau degut a les dificultats que troben per atravessar les esquerdes de la glacera. Finalment el dia 3 d'agost, a les once del matí d'un dia assoleiat i esplèndid, assoleixen el cim. Saussure i el seu grup passen quatre hores i mitja al cim del gegant dels Alps on realitzen nombrosos experiments.

1788: cinquè viatge. Malgrat l'ascensió al Mont Blanc omple de satisfacció l'ànima del filòsof suís, el viatge que dóna fe del seu esperit científic és aquest, durant el qual Saussure passa disset dies i disset nits al coll del Gèant (3.345 m) on realitza infinitat d'experiments i observacions. Saussure i el seu fill arriben al coll del Gèant el 3 de juliol acompanyats per un nombrós grup de guies i portejadors amb tot el material necessari per una prolongada estada. El 19 de juliol el grup descendeix cap a Courmayeur. El 1863 John Ball, membre de l'Alpine Club de Londres, en referència a aquest viatge va escriure: "malgrat tot el que els temps moderns han aportat, mai ha estat donada tan sorprenent mostra de devoció amb finalitats científiques¨.

1789: sisè viatge. El 15 de juliol Saussure realitza la volta al massís del Mont Rosa i el Cerví.

1792: setè viatge. És el darrer viatge. El 4 d'agost Saussure i el seu fill marxen de Ginebra per visitar de nou la zona del Cerví i ascendeixen per primera vegada el Petit Cerví.

Saussure va morir a Ginebra el 22 de gener de 1799 pocs dies abans de complir els 59 anys.

dijous, 19 de febrer del 2009

Paraules, força, esperança, ràbia ...

- El jorn dels miserables -

Lletra i músicaLluís Llach


Que poca força que tinc;

tants de cops l'he malmenada...

La vull tota per demà,

quan la gesta porti l'alba.

(fragment)

----------



dimarts, 17 de febrer del 2009

Horace Bénédict de Saussure

Tal dia com avui de 1740 va nèixer a Ginebra Horace Bénédict de Saussure. Científic, filòsof, naturalista i viatger, considerat per alguns l'inventor de l'alpinisme. Val a dir però, que aquest és un privilegi que no te padrins. En tot cas se'l podria considerar com un dels primers personatges que es va interessar per l'ascensió al Mont Blanc amb finalitats científiques, i que potser va propiciar que la conquesta del sostre dels Alps s'avancés algunes dècades, tot i que això mai ho sabrem i en el fons ara tampoc te tanta importància.


En qualsevol cas les observacions i estudis d'Horace Bénédict de Saussure realitzades durant els seus viatges als Alps i recollides en els quatre volums de Voyages dans les Alps, la seva obra cabdal, van servir de referència a científics i estudiosos contemporanis i posteriors.

Saussure tenia una gran passió per les muntanyes i era una admiració que anava més enllà de les descripcions poètiques i literàries de Haller o Rousseau, precedents al primer viatge d'en Saussure a Chamonix, i on es plasmaven les belleses de les muntanyes, glaceres i valls alpines. A mitjans del segle XVIII Saussure va quedar encisat per la immensitat d'una muntanya i l'espectacularitat d'unes glaceres: el Mont Blanc, fins al punt de fer-ne l'objecte principal per realitzar els seus estudis i observacions.

Al llarg dels seus viatges Saussure va observar tota mena de fenòmens i va intentar descobrir les causes que els explicaven. Era un observador entusiasmat en tot el que veia: les roques, els fenòmens de l'atmosfera, la vegetació o els efectes de determinats fenòmens sobre les persones.

diumenge, 15 de febrer del 2009

Quan les endorfines actuen

Avui he participat a la Mitja Marató de Gavà-Castelldefels-Gavà. Amb catorze edicions és una cursa clàssica del calendari. Un circuit fonamentalment pla, l'acurada organització i la proximitat de la marató de Barcelona a inicis de març, fan d'aquesta cursa un punt de trobada per molts atletes populars. L'edició d'enguany ha comtat amb 1.803 participants arribats a meta.

El dia ha estat rúfol i nuvolat. Abans de la sortida la temperatura a l'estadi de la zona esportiva de Gavà era de 6 ºC i dues hores després el mateix termòmetre marcava 7 ºC. Durant el recorregut el vent s'ha fet notar a estones i potser es trobava a faltar algun raig de sol. Però a mesura que anaven passant els quilòmetres, i amb el cos millor adaptat, he de dir que han estat unes condicions òptimes.

Des del primer moment he sortit a córrer molt motivat, doncs és la darrera mitja que correré abans de la marató de Barcelona. El resultat ha estat molt satisfactori, per vàries raons. Feia quatre anys que no baixava d'1h 45min en una mitja, ha estat el meu millor registre en aquest circuit i també el meu millor temps en el que portem de temporada. No m'agrada gaire parlar de xifres, però tot ajuda a motivar-se i veure com l'esforç de sortir a córrer esgarrapant estones de temps en família o a altres aficions té els seus resultats.

Amb aquesta cursa dono per acabat el cicle d'entrenaments i preparació més intens abans de la marató de Barcelona. Ara venen quinze dies en que, tot i que seguiré sortint a córrer, s'imposen altres ritmes com ara córrer de manera suau, fer llargues passejades, etc. Els llibres i la música, faran la resta per tal d'aconseguir una motivació i preparació òptima per la cursa del dia 1 de març. En el fons només es tracta de seguir amb els mateixos hàbits i aficions de sempre però orientats amb altres pautes.

Per cert, totes aquestes activitats, entre moltes d'altres, activen les endorfines del nostre cervell en major o menor grau. Les endorfines són proteïnes que creen un estat d'ànim positiu, ens fan estar de millor humor, redueixen el dolor, donen calma, entre d'altres beneficis. Per això després de córrer, caminar, una lectura o qualsevol d'aquestes activitats que d'una manera o altre ens estimulen física o intel·lectualment ens sentim bé amb nosaltres mateixos i de retruc el nostre entorn és més agradable. Avui he experimentat el seu efecte durant la cursa, doncs cap al final quan les cames comencen a enviar els primers senyals de fatiga, les endorfines creen un estat d'eufòria per compensar el dolor i cansament.

divendres, 6 de febrer del 2009

Excursió matinal al Corredor

El parc del Corredor, entre el Vallès i el Maresme, ofereix indrets molt ferèstecs i singulars per fer-hi excursions de tota mena. Des de trams del GR-92, que recorre tot el litoral català, fins a petites excursions i passejades per fer amb la canalla.

La proposta d'avui surt del mateix santuari del Corredor i circula per pistes que travessen boscos densos i ben atapeïts. El camí és fàcil i no presenta complicacions, tret d'algun tram de pujada que ens exigirà imaginació per motivar als més petits. Si hi aneu a la tardor ens podrem convertir en boletaires aficionats, però no patiu que en qualsevol moment de l'any podem seguir el rastre dels senglars, replegar pinyes i aglans, buscar fruits del bosc, i els pals i fulles hi són per tot arreu. Per completar la jornada ens podem atansar fins al dolmen de la Pedra Gentil, punt de trobada de bruixes, segons diu la tradició.




diumenge, 1 de febrer del 2009

Marató de Barcelona 2009

Aquesta setmana s'ha presentat l'edició 2009 de la marató de Barcelona que omplirà els carrers d'atletes el proper 1 de març. Serà la quarta edició d'una marató renovada, amb un circuit que recorre tota la ciutat i que espera acollir més de 10.000 atletes.

Fins al 2004, en que es va celebrar la 26a edició, la marató de Barcelona era una prova que passava força desapercebuda i ignorada pels ciutadans, i també per les autoritats municipals. El rècord de participació es va assolir els anys previs a la cita olímpica en que va superar els 6.000 atletes. Després la prova va decaure i es va mantenir entre 3.000 i 4.000 participants. Durant forces anys el circuit tampoc era gaire atractiu i només durant la dècada dels noranta es va mantenir un circuit més o menys estable que sortia de Mataró, recorria les poblacions costaneres del Maresme per acabar a Montjuicl, a muntanya olímpica.

L'any 2005 la marató no es va celebrar per falta d'acord entre les autoritats municipals i l'associació responsable de l'organització. Des del 2006 l'Ajuntament s'ha implicat força en l'organització de l'event, ara més professionalitzada, i sabent que el turisme esportiu és un bon reclam per ciutats com Barcelona. En aquest sentit, més de la meitat dels participants són estrangers. El nombre d'atletes ha anat creixent fins acostar-se als 10.000 en la passada edició del 2008, xifra que sembla que enguany se superarà. També el circuit i l'ambient als carrers s'ha anat millorant i incrementant, igual que ho ha fet la promoció de la prova en mitjans de comunicació.

Els temps, els mitjans i els hàbits esportius dels ciutadans canvien amb el temps, igual que ho fa la seva percepció: el que fa uns anys es veia com un caos circulatori a la ciutat, potser ara es rep amb altres ulls i molta gent surt al carrer per gaudir d'una festa atlètica.

I és que la marató és potser l'única de les proves esportives on corredors de primer nivell participen amb d'altres de populars. I són aquests, la majoria, els que fan possible que aquestes curses es facin. Són els atletes populars, els que surten a córrer sabent que no guanyaran la cursa, i omplen de sentit els 42.195 m del recorregut. Els seus anhels i objectius poden ser diversos: des d'acabar la seva primera marató, fins a millorar la seva marca personal, o col·leccionar una nova marató.

Aquesta és potser la grandesa i l'essència d'un dels esports més populars. I també és l'essència que va iniciar les maratons i l'atletisme de fons a casa nostra i que, de la mà de Ramon Oliu, va impulsar la Comissió Marató Catalunya, associació esportiva que que des del 1978 va promoure les primeres curses populars a Catalunya i va organitzar ininterrompudament la marató de Barcelona fins a l'any 2004.