dimecres, 28 d’abril del 2010

Vaig tenir un somni...

La coreana Miss Oh ha assolit el repte de ser la primera alpinista en petjar els 14 cims de més de 8.000 metres del planeta.

Edurne Pasaban, que es troba al camp base xinès del Shisha Pangma s'ha quedat a les portes d'aquest honor. Pasaban va petjar el seu 13è vuit mil el dia 17 d'abril, precisament va ser l'Annapurna i en el seu camp base va coincidir per enèsima vegada amb l'alpinista coreana amb qui va compartir una tassa de te.

Ara alguns mitjans insinuen sospites sobre l'honradesa de la coreana. Però tan se val, els titulars ja han estat impresos i en tot cas caldria una més profunda reflexió per part dels mitjans, i també des de l'alpinisme, sobre aquesta mena de gestes.

L'alpinisme, una de les activitats més compromeses i pures que es poden fer a la muntanya, sempre ha estat vestit de rivalitats infructuoses i a voltes s'ha convertit en assumpte d'estat. Ara podem llegir titulars on apareixen mots com batalla, cursa, rivals, victòria... com si es tractés dels grans espectacles esportius que es transmeten per televisió i que apleguen milers d'aficionats a les graderies.

Qualsevol de les quatre alpinistes que estaven en aquesta mena de cursa pels vuit mils, no hem d'oblidar pas a l'austriaca Gerlinde Kartenbrunner ni a la italiana Nives Meroi, podia haver estat la primera en fer-ho. Cadascuna d'elles viu l'alpinisme de forma diferent, amb pretensions i estils diferents.

Jo havia arribat a somniar que les quatre alpinistes es posaven d'acord per fer el seu 14è vuit mil amb poques hores de diferència i entrar amb aquest gest per la porta gran dels grans mites de l'alpinisme, tot deixant de banda qualsevol protagonisme individual i donant rellevància a l'alpinisme femení mundial. Què innocent, oi?

2 comentaris:

enric faura ha dit...

Això si que seria un somni! La rivalitat i els interessos són forts. En aquests nivells el romanticisme i la puresa fa temps que s'ha perdut.

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

Potser tenim un xic mitificat l'alpinisme clàssic, però només cal llegir els diaris aquests dies per veure el safareig que es fa entorn aquest alpinisme mediàtic i competitiu.