Aquesta setmana he assistit als festivals de primavera a l'escola de les meves filles. He viscut moments d'il·lusió i emoció en un entorn de músiques, poemes i colors, gràcies als números preparats amb tanta dedicació, diria també amb amor, per les mestres, els nens i les nenes.
M'ha agradat el lema del festival que amb tanta tendresa ens ha transmès la directora del parvulari. Diu així:
Nens i nenes, poetes i pintors,
canteu i pinteu el Món meravellós.
A més del desig implícit en aquests versos, em sembla que també apel·len a la responsabilitat que tenim com a pares d'acompanyar en la maduresa i educació dels nostres fills. Dotar-los amb els pinzells i partitures, les pintures i els instruments, per tal que facin la seva pròpia obra com a persones de bé.
Avui per uns moments he cregut que això és provable; i més tard he pensat que hem de fer que sigui possible.
1 comentari:
Preciós, i certament cert. Són els nens, en el futur, i nosaltres, ara, els que podem fer el món millor. No desistim!
Publica un comentari a l'entrada