dimecres, 30 de novembre del 2011

Quan el castell fa llenya

Ja fa temps que el fet casteller viu un moment dolç. En els darrers anys han nascut noves colles, fins i tot en places sense gaire tradició castellera. A nivell mediàtic el món casteller ha anat interessant més i més, de petites cròniques en determinats diaris i ràdios, s'ha passat a la programació televisiva. 

Aquest mes de novembre, sense anar més lluny, coincidint amb el primer aniversari de la seva declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, es va estrenar el documental produït per TVC L'enxaneta; i durant la darrera setmana del mes, l'últim "Temps d'Aventura" de la temporada va dedicar un reportatge a les similituds entre l'escalada i els castells.

Són molts els aspectes que suggereixen que el fet casteller transcendeix la manifestació cultural que suposen.

Fa uns dies em va arribar l'enllaç al vídeo inserit més avall amb un comentari sobre la importància de refer-se de les caigudes, dels mals moments que ens toca viure, sigui en l'àmbit que sigui: família, parella, fills, pares, amistats, feina... Tota una metàfora ben útil per entendre i posar paraules als sentiments que sovint ens abaten.

Aquest vídeo en qüestió em suggereix valors i actituds com ara l'esforç, la cooperació, la valentia, la solidaritat, la confiança. Potser és que estic molt sensible i tinc les emocions a flor de pell, tant les que em fan sentir bé -plorar o riure- com els que m'enrabien per dintre. Però reconec que m'ha reconfortat i emocionat veure'l, doncs he pogut entendre que val la pena no defallir ni desanimar-se.