El turó de la Magarola (430 m), a la serra de Collserola, és un bon mirador sobre Barcelona i el Vallès. Al seu cim, a més d'un vèrtex geodèsic, hi ha una plataforma de fusta amb un banc que convida a una aturada que segur que ens tindrà entretinguts una estona identificant llocs i edificis de la gran capital o els pobles i muntanyes que esquitxen el Vallès.
L'accés a la Magarola és senzill, ja sigui des del coll Serola o des del portell de Valldaura, punts units pel GR-92, o bé seguint el GR-6 des d'Horta o des de Sant Cugat. Ambdós GR es creuen al pas del Rei, collet situat uns 200 m al nord d'aquest turó.
El primer cop que hi vam pujar amb les dues nenes va ser el novembre de 2008 i en guardo un bon record doncs va ser una de les primeres excursions que fèiem tots quatre sense cap d'elles a la motxilla.
Un diumenge de mitjans del passat mes de juny hi vam tornar. Aquest cop hi vam pujar des de la carretera d'Horta a Cerdanyola en poc més de mitja hora. Primer vam seguir un tram de la pista que uneix l'esmentada carretera amb la de la Rabassada. El primer tram de pista s'enfila amb revolts i fort pendent fins a una cruïlla on cal prendre el GR-6 cap a l'esquerra. Ja enmig d'un espès alzinar el camí puja suau i ombrívol fins al pas del Rei on cal seguir el GR-92 cap a la dreta que planeja fins al turó de la Magarola.
Una matinal molt recomanable per fer amb la canalla. Procureu evitar les hores de més calor, és clar. A l'estiu també deu ser una bona passejada quan el sol va de baixa per gaudir de la posta de sol. Serà qüestió de provar-ho i seguir així amb les excursions vespertines encetades el passat estiu.
Panoràmica de Barcelona des del turó de la Magarola. |
2 comentaris:
De tant en tant t'hi trobaràs amants de l'ornitologia, amb binocles i trespeus, a l'aguait. Sobretot en èpoques de migracions.
Xiruquero, ara que ho dius recordo que fa uns anys hi havia un rètol amb explicacions sobre els moviments migratoris i les espècies que es poden aguaitar segons l'època de l'any. Però en aquesta darrera visita el vaig trobar a faltar.
Publica un comentari a l'entrada