dimarts, 10 de juliol del 2012

Matinal al cim del Montcau

El passat diumenge vam anar d'excursió a Sant Llorenç del Munt i vam pujar al cim del Montcau des del coll d'Estenalles. El dia es va llevar núvol i fins a quarts d'una no es van obrir clarianes. A més, com l'itinerari transcórrer per arestes, un vent suau força agradable va evitar la forta calor tot i trobar-nos en ple mes de juliol. Per contra, la visibilitat no era òptima, amb molta calitja i núvols que no permetien bones panoràmiques.

Aquesta és una bona excursió per fer amb canalla. Hi ha algun punt al final de l'ascensió que per a ells esdevé una veritable grimpada, però ho superen sense cap mena de dificultat i se senten un xic escaladors.

Entre el coll d'Estenalles (880 m) i el cim del Montcau (1.056 m) són uns 40 minuts al pas de la canalla. Després, el descens fins al coll d'Eres (944 m) requereix uns 25 minuts més. Val la pena aturar-se una estona a l'ombra de les altives alzines que trobem a l'esmentat coll abans de reprendre l'excursió fins al coll d'Estenalles pel camí que voreja la base del cim del Montcau.

Com ja he dit la visibilitat del matí no permeté bones vistes, tret d'algunes roques i elements propers com el cim de Castellsapera i la casa de la Mata, a la veïna serra de l'Obac, els Cortins i la roca Falconera a ponent del Montcau, o el Marquet de les Roques i Sant Llorenç Savall cap a llevant. Pel que fa al cim de la Mola tan sols es distingia desdibuixada la seva inconfusible silueta a migdia del Montcau.

La roca Falconera vista de camí al Montcau.

Les parets dels Cortins, a tocar del Montcau.

De retorn al coll d'Estenalles es pot veure el conjunt del vessant sud del Montcau.




2 comentaris:

Assumpta ha dit...

Jo, pobre de mi, que camino mitja hora i ja em canso, em conformo amb mirar les vostres fotos :-))

Jaume Ferrández Rubió ha dit...

Assumpta: encara que sigui mitja horeta, caminar i passejar enmig d'un bosc, per la vora de'un riu, és un bé de Déu. Tan se val arribar més a munt. Jo amb la canalla m'estic acostumant a nous ritmes i creu-me que m'estic retrobant amb allò essencial que la pulsió del dia a dia m'havia fet perdre.

Seguiré penjant fotos, tot i que no siguin cap meravella.