A mitjans de juliol vam fer una bonica excursió pel vessant vallespinenc del Canigó. El punt de partida va ser el refugi de l'Avetera, en francès Batère, on s'hi arriba des d'Arles i Corsaví, a la vall del Tec.
El dia va ser ventós i fresc, per ser juliol. L'ascensió ens va dur pel cordal dels puig de la Gallinasa (2.461 m) i de Roca Negra (2.714 m), punt culminant de la jornada des d'on vam gaudir d'una esplèndida panoràmica sobre l'esvelta pica del Canigó i el proper puig dels Tres Vents.
Mirant cap al sud hi teníem tot el rosari de cims i serres que es poden ullar des del Puigmal fins al cap de Creus, allà on el Pirineu besa el mar. Vam anar anomenant cadascun dels cims i siluetes que reconeixíem amb certa satisfacció donat que per a nosaltres mirar els Pirineus des del nord ens dóna una perspectiva poc habitual. Així, d'est a oest situàrem el puig Neulós, la serra de les Salines, el Bassegoda, el Comanegra, la serra Cavallera, el Gra de Fajol, el Bastiments, i més allunyats Rocacorba, el Puigsacalm i el Montseny.
 |
| Ascendint cap el puig de Roca Negra, amb el puig de la Gallinasa al fons. |
 |
| La pica del Canigó des del puig de Roca Negra. |
| Al cap d'una estona d'iniciar el descens des del cim del puig de Roca Negra, ja passat el migdia, vam observar la columna de fum de l'incendi forestal de l'Alt Empordà que ens va tenir a tots pendents durant uns dies. Amb el vent que bufava des de bon matí vam pensar que la cosa no seria fàcil d'aturar, com malauradament va ser. La tramuntana s'encarregà d'escampar fum i cendres cap a la plana de l'Empordà i fins al mar. |
 |
| Passat el migdia vam veure l'inici de l'incendi de la Jonquera. |
 |
| A primera hora de la tarda el núvol de fum i cendra no deixava de créixer. |
1 comentari:
Ja es veu per les fotografies que veu gaudir de bona visibilitat. I des de lloc privilegiat tanmateix. Una bella visió de la pica del Canigó.
Aquestes excursions es gaudeixen en fer-les i en el record!
Publica un comentari a l'entrada