La marató de Barcelona des de la vorera

La marató de Barcelona és una de les curses que en els darrers quinze anys sempre marco en el meu calendari atlètic. Ja sigui per preparar-la, i amb la previsió de participar-hi, o bé per voler gaudir de l'ambient que es genera al seu voltant. En aquest segon cas -massa freqüent darrerament- l'Expo Sports de divendres i dissabte, la cursa Breakfast Run de dissabte al matí i, el plat fort, seguir la cursa pels carrers de la ciutat ja formen part d'un ritual que em fa reviure el cuquet del que suposa córrer una marató.

Després de córrer moltes curses i algunes maratons, viure-ho des de fora em produeix un cúmul de sentiments estranys que van des de l'enyorança per no estar entre el bosc de cames i sabatilles, fins a l'alegria i l'emoció que transmeten els rostres dels esforçats participants. També suposa una descoberta veure els voluntaris als avituallaments com s'esmercen en donar aigua i ànims als corredors, com amics, mares, pares i fills criden en reconèixer als seus amics, companys, fills, mares, pares... Tot plegat conforma un espectacle on d'una manera o altre tothom es pot arribar a sentir identificat i fins i tot compartir part de l'èxit o el fracàs amb els autèntics protagonistes: els corredors.

Pocs espectacles esportius, per no dir cap altre com una marató, genera una simbiosi semblant i ofereix la possibilitat de veure l'amplitud de motivacions que hi ha darrere de cada persona que hi participa: des del grup capdavanter, amb motius purament competitius, fins als corredors populars que anhelen culminar un repte personal sense la tensió del crono, passant per aquells que busquen assolir objectius més o menys singulars: córrer descalç (modalitat anomenada barefoot running), córrer botant una pilota de bàsquet, córrer disfressat, córrer per protestar per alguna injustícia o per reivindicar una causa solidària. En definitiva tants objectius com participants pugui haver-hi.

Corredors de la marató Barcelona 2013 després de superar el km 10, amb molta cursa per endavant. 

La tasca dels voluntaris a les curses populars, com la marató, és clau per l'èxit de la prova.

Corredors passant pel km 11,5, al costat del parc de Joan Miró, amb la "Dona i ocell" al seu darrere.

Però de tot aquest cap de setmana maratonià voldria destacar un acte que serà irrepetible i que va tenir lloc dissabte al matí després de la cursa festiva Breakfast Run. Es tracte de l'homenatge a Ramon Oliu, impulsor de l'atletisme popular al nostre país i de la marató de Barcelona. Va ser un acte emotiu i es descobrí un monòlit molt a prop de la línia de sortida i arribada de la marató. Per saber una mica més d'aquest personatge, podeu llegir la seva semblança al blog de Miquel Pucurull, atleta popular i artífex de l'homenatge a la figura de Ramon Oliu.

Acte d'homenatge a Ramon Oliu celebrat dissabte 16 de març de 2013 a Montjuïc.

Llegenda del monòlit dedicat a Ramon Oliu.