Avui és el Dia Mundial de la Poesia i ahir a mig món va començar la primavera (*) i ho vull celebrar compartint un dibuix, una cançó, i com no, un poema, que m'evoquen aquest temps de transició cap a la bonança.
El dibuix
Como esperando abril. Lletra i música de Silvio Rodríguez.
El poema
Si el món fos..., de Joana Raspall.
Si el món fos escrit en llapis,
podria esborrar la lletra
que vol ferir;
podria esborrar mentides
que no cal dir;
n'esborraria l'enveja
que porta mals;
n'esborraria grandeses
de mèrit fals...
Però és escrit amb tinta
de mal color:
del dolor brut de la guerra
i del dolor.
Qui voldrà escriure un nou món
més just i net?
Potser que tu i jo provéssim,
ben valents, lletra per lletra,
des del nostre raconet...
(*) Fa uns anys era a la ciutat de Posadas (Argentina) un 21 de setembre, dia que començava la primavera austral, i recordo que els estudiants de batxillerat passejaven en grups per la ciutat recitant i regalant poemes a la gent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada