Mai no és tard

Mai no és tard, editat pel periodista Marc Cornet i publicat a inicis d'aquest any per Columna, és el llibre on Miquel Pucurull explica en primera persona la seva passió per les curses populars i el fet de córrer.

I qui és en Miquel Pucurull? En Pucurull és un atleta popular que s'inicià en el món de les curses populars amb 40 anys després de llegir un article que parlava dels beneficis de córrer sobre la salut. Gairebé 40 anys més tard segueix corrent maratons i no li agrada que li diguin que és un iaio.

Des de la perspectiva d'atleta popular, Pucurull desgrana en aquest llibre un munt de vivències personals relacionades amb les curses populars a Catalunya, en general, i amb la marató de Barcelona, en particular: anècdotes, protagonistes, fets històrics... El seu testimoni esdevé fonamental per conèixer tot el relacionat amb el món de córrer abans de l'esclat i popularització que aquesta activitat ha tingut en els darrers anys. I és que la vida atlètica de Miquel Pucurull ha transcorregut paral·lela a la introducció i evolució de l'atletisme popular a casa nostra, i en especial d'una prova tan mítica com la marató de Barcelona, de la qual en Pucurull ha corregut més de 30 edicions, entre elles la primera edició que es va celebrar a la capital catalana el 1980.

Però en Pucurull no és un corredor popular qualsevol. Per a molts aficionats al córrer ha esdevingut un referent, encara que no el coneguin personalment, doncs s'ha convertit en un bon company virtual de viatge a través de les xarxes socials. En el llibre el lector descobrirà la seva personalitat i tot el que córrer ha aportat a la vida de Miquel Pucurull. Més enllà d'unes memòries atlètiques, el relat esdevé tota una declaració de principis sobre l'actitud davant la vida i el fet d'envellir. Constància, perseverança i tossudesa juntament amb una visió optimista de la vida, són els seus principals ingredients. Pucurull també explica altres interessos i aspectes menys relacionats amb el fet de córrer, però que tard o d'hora acaben confluint en la seva gran passió i forma de vida. 

Pucurull ha vist acomplir els seus somnis, tot i que és molt probable que mai els hagi escrit en cap llista de propòsits, simplement els ha anat modelant a partir de les circumstàncies, però en cap cas ha defallit.

Sense anar més lluny, el passat diumenge va participar una vegada més en la marató de Barcelona, però va haver d'abandonar al quilòmetre 23 a causa d'una tendinitis. Tota una lliçó de valentia per una banda, perquè qualsevol persona que faci mesos que prepara una marató, sap la duresa que suposa prendre determinades decisions en plena cursa. Una mostra més d'aquest tarannà perseverant d'en Pururull és que l'endemà anunciava a les xarxes socials que ja pensava en el proper projecte atlètic: la marató de Barcelona del 2017.

Enhorabona pel llibre, mestre, i els millors desitjos per una bona recuperació de la lesió.