- De vespre -
Text: Joan Vinyoli (1914-1984)
El dia va extingint-se
darrera les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.
El dia va extingint-se
darrera les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.
Reprenc amb aquest poema de Joan Vinyoli, que enguany és recordat pel centenari del seu naixement, la secció Dia 19, massa descuidada en els darrers temps, i que espero anar omplint de músiques, cançons, poemes, paraules o qualsevol expressió que em remogui els sentiments.
----------
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada