dilluns, 26 de maig del 2014

Els Tres Turons

Des del turó del Carmel, la visió del turó de Rovira ens pots semblar talment com una illa envoltada pel mar.
El passat febrer vaig fer una passejada matinal pels Tres Turons, a Barcelona, i aquest mes de maig he repetit la visita saltant d'una talaia a una altra per reconèixer noves llums i horitzons de la ciutat.

Diuen que les segones parts mai són bones. El bon regust de les primeres i les expectatives que sovint ens creem fan que aquesta afirmació es compleixi en molt casos i àmbits de la vida. Per a mi, repetir una excursió o ascensió a un cim és la millor manera de conèixer el territori, les diferents cares i facetes d'una mateixa muntanya, i si a més l'època de l'any és diferent i les persones amb qui vas també, cada excursió esdevé única.

Aquesta nova visita als Tres Turons ha estat una nova excursió per diversos factors. En primer lloc el sentit de la marxa que en aquesta ocasió ha estat d'est a oest i en la matinal realitzada al febrer va ser a la inversa i finalitzant en el promontori del turó de la Peira, a cavall entre Vilapicina i Horta. A més, si al febrer hi anava tot sol i vaig ensopegar un cel mig ennuvolat, ara al maig la vam fem en família i un cel net i lluminós ens mostrà l'esclat de la primavera. El bon temps d'aquesta matinal magenca també fou la causa que el recorregut estigués més concorregut que al febrer, sobretot al turó de la Rovira, on hi vam trobar molts visitants motivats per la panoràmica sobre la ciutat i per conèixer detalls de les bateries antiaèries de la Guerra Civil. També era concorregut el turó del Carmel, on molts turistes s'hi atansen des del parc Güell per admirar què s'amaga darrera la muntanya i tenir una visió més dilatada de Barcelona.

El turó de la Rovira, on s'ubicaven bateries de defensa antiaèria de la Guerra Civil, esdevé un gran mirador del front marítim de la ciutat de Barcelona.
En total van ser gairebé dues hores de passejada (1.50 h) entre l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i l'avinguda de Vallcarca, passant pels turons de la Rovira (261 m), el Carmel (265 m) i la Creueta del Coll (245 m), amb dinar a les taules de pícnic al parc de la Creueta del Coll.

Àmplia panoràmica des del turó de la Rovira sobre el Carmel, Horta i Canyelles, entre d'altres barris, encerclats per la serra de Collserola.
El cim del Tibidabo i el turó de la Creueta del Coll -a la dreta- des del turó del Carmel.
El turó del Carmel, amb l'emboscat parc Güell a la dreta, vist des de la Creueta del Coll.