150 anys de la primera ascensió al Cerví

 

El 14 de juliol de 1865 un grup liderat pel britànic Edward Whymper i format pels també britànics Francis Douglas, Charles Hudson i Robert Douglas Hadow, el guia de Chamonix Michel Croz i els de Zermatt, pare i fill, Peter Taugwalder, van arribar al cim del Cerví. Amb els seus 4.477 m, el Cervin (francès), Cervino (italià) o Matterhorn (alemany) era una de les grans muntanyes dels Alps que encara restaven per petjar.

Però aquella gesta va ser tràgica i no exempta de polèmica ni rivalitat per a l'època, tot i que ara ens pot semblar un dels molts episodis que van bastir la llegendària descoberta dels Alps. Durant el descens una caiguda va provocar la mort de quatre membres del grup i només van tornar a Zermatt el mateix Whymper i els dos guies de Taugwalder.

Després de la primera ascensió al Mont Blanc el 1786, realitzada per Jacques Balmat i Michel Paccard, s'havia encetat una època daurada per l'alpinisme amb moltes primeres ascensions als principals cims dels Alps. Però hi havia muntanyes que es resistien a ser conquerides per les aparents dificultats de trobar una ruta normal d'ascens. Era el cas del Cerví, una enorme piràmide compacta de roca que semblava inaccessible després d'anys d'infructuosos intents.

Des de mitjans del segle XIX s'havien realitzat diversos intents, tant pel cantó suís de Zermatt com pel valdostà de Breuil. Personatges com l'irlandès John Tyndall, l'anglès Edward Whymper o el guia italià Jean Antoine Carrel, van ser els protagonistes de les incursions més destacades. Aquests darrers, Carrel i Whymper, havien convertit el seu somni en obsessió. Havien observat i acaronat el Cerví per totes les seves cares en diverses temptatives i ambdós maldaven per assolir el seu cim. Van arribar a fer algun intent plegats i cadascun coneixia les intencions de l'altre vers la muntanya. Tot i aquesta mena de rivalitat, s'havien compromès a dur a terme un intent final unint les seves forces i el coneixement que tenien del Cerví. Però els fets es van presentar en contra d'aquesta aliança i el que podia haver estat la primera ascensió agermanada va comptar amb tots els elements per ser una gesta tràgica i carregada de polèmica, i una de les llegendes alpines més divulgades.

I és que poc abans de partir plegats, Carrel va acabar formant part d'un equip italià avalat pel Club Alpí Italià que buscava una primera ascensió pàtria al seu Cerví. Per la seva banda, Whymper va emprendre la marxa amb un grup format a corre-cuita per tal de no perdre la seva opció de ser el primer. El final de la història d'aquell 14 de juliol de 1865 ja està explicat. Tres dies després, el guia italià Jean Antoine Carrel liderava el grup del CAI i feia realitat el seu somni.

Aquest 2015 se celebren els 150 anys d'aquella ascensió i a les valls que flanquegen el Cerví (Breuil i Zermatt) s'han programat molts actes i celebracions que es concentren especialment durant aquests dies de juliol.

L'any 1938 Luis Trenker i Milton Rosmer van dirigir la pel·lícula "The challenge" ("El reto") que relata aquells fets. Luis Trenker va dirigir les escenes alpines i protagonitzà el paper de Jean Antonie Carrel. És un film pintoresc amb algunes imprecisions però que funciona per conèixer els antecedents d'aquella tragèdia.

Altres documentals com ara "Edward Whymper. La conquista del Matterhorn" ajuden a comprendre el context en què es va produir aquella primera ascensió al Cerví i l'ambient d'aquelles valls alpines de mitjans del segle XIX.