Quan el castell fa llenya

Ja fa temps que el fet casteller viu un moment dolç. En els darrers anys han nascut noves colles, fins i tot en places sense gaire tradició castellera. A nivell mediàtic el món casteller ha anat interessant més i més, de petites cròniques en determinats diaris i ràdios, s'ha passat a la programació televisiva. 

Aquest mes de novembre, sense anar més lluny, coincidint amb el primer aniversari de la seva declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, es va estrenar el documental produït per TVC L'enxaneta; i durant la darrera setmana del mes, l'últim "Temps d'Aventura" de la temporada va dedicar un reportatge a les similituds entre l'escalada i els castells.

Són molts els aspectes que suggereixen que el fet casteller transcendeix la manifestació cultural que suposen.

Fa uns dies em va arribar l'enllaç al vídeo inserit més avall amb un comentari sobre la importància de refer-se de les caigudes, dels mals moments que ens toca viure, sigui en l'àmbit que sigui: família, parella, fills, pares, amistats, feina... Tota una metàfora ben útil per entendre i posar paraules als sentiments que sovint ens abaten.

Aquest vídeo en qüestió em suggereix valors i actituds com ara l'esforç, la cooperació, la valentia, la solidaritat, la confiança. Potser és que estic molt sensible i tinc les emocions a flor de pell, tant les que em fan sentir bé -plorar o riure- com els que m'enrabien per dintre. Però reconec que m'ha reconfortat i emocionat veure'l, doncs he pogut entendre que val la pena no defallir ni desanimar-se.

La Morella: avencs, margalló i garric

Ahir vam fer una excursió matinal fins al cim de la Morella (593 m), el punt més elevat del massís de Garraf.

El punt de partida de l'itinerari, que en tot moment segueix el GR-92, és el pla d'en Querol, un altiplà amb esplèndides vistes sobre el mar, on s'hi arriba per carretera des de Castelldefels. El primer tram de l'excursió circula per terreny pla per un senderó envoltat de garric, romaní i margallons, que donen color als afloraments de roca calcària característica del massís.

Panoràmica des del pla d'en Querol.

El margalló és la palmera autòctona més septentrional d'Europa.

També es passa per alguns dels avencs del pla de Campgràs com el del Llamp, de la Sílvia, de l'Asensio o dels Llambrics, els quals estan ben senyalitzats.

Entrada a l'avenc dels Llambrics, el de més fondària de l'itinerari.

El sender mena a una pista asfaltada que segueix fins a una cruïlla on s'inicia la fàcil ascensió a la Morella. Un cop arribats gaudim d'una àmplia panoràmica: des de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i el sector meridional de la serra de Collserola, fins a les elevacions més properes de l'Ordal, el puig d'Agulles i el castell d'Eramprunyà. El més impressionant, però, és la visió sobre el delta del Llobregat i el pla de Barcelona, que com un formiguer s'estén urbanitzat als peus de Collserola.

Des de la Morella el GR-92 segueix cap al puig d'Agulles, Eramprunyà i Sant Climent de Llobregat. Però aquest tram ja el farem un altre jorn.

El trencanous, a propòsit de Santa Cecília

- El trencanous -

Música: Piotr Ílitx Txaikovski

El proper dimarts és la diada de Santa Cecília i a l'escola de les meves filles és sinònim de jornada de portes obertes, la primera del curs.

A la tarda, després de les classes s'exposen els treballs, murals i activitats que les diferents classes del cicle infantil han realitzat des d'inici de curs al voltant d'algun músic i la seva obra.

Sembla ser que enguany la música triada és la del ballet "El trencanous" de Txaikovski. És emocionant veure com la petita de la casa intenta mantenir el secret mentre es passa el dia parlant dels diferents personatges de l'obra: Clara, Trencanous, Drosselmayer, Fritz...

Sens dubte estem tots expectants a que arribi dimarts.

----------

Què fer un diumenge de pluja?

Endreçar la roba dels armaris, la taula de l'estudi i la biblioteca amb els contes infantils; jugar, cantar i ballar amb la canalla; fer manualitats i berenar asseguts a terra, convertir el menjador en una ludoteca, deixar passar les hores sense més, berenar amb tranquil·litat, fer un post, mirar per la finestra si deixa de ploure i veure l'arc de Sant Martí....

... i acabar un trencaclosques de dinosaures de 1.001 peces.

Si, si de mil-i-una peces. Aquesta és la peça que ens ha sobrat, curiós, oi?

La imatge de la tardor

El pont de Tots Sants el vam passar a la Cerdanya. Puigcerdà, la Molina, Oceja i els Angles, van ser els escenaris on les nostres cabòries es van amortir, on vam passejar entre boscos i carrers, on les criatures van poder jugar amb nous amics.

Tot i que la tardor ja està instal·lada al nostre calendari de fa dies i les tardanes pluges ens han fet sentir els seus efectes, aquests dies que hem fugit lluny de la ciutat ens han fet viure plenament la tardor, les seves olors i colors. I això em fa sentir agradablement viu i plaent, doncs feia temps que no gaudia de l'experiència d'uns paisatges lluminosos, brillants i amplis.

Aquest temps tardoral en que tot comença a alentir-se i la vida natural es prepara pel repòs hivernal, és temps de paisatges plens de vivesa que abans del repòs prenen protagonisme. Alguna cosa em diu que aquests són ritmes savis, o dit d'altre manera, que és de savis procurar adaptar-se als ritmes que marca la naturalesa en qualsevol moment de l'any. Però ens costa tant que sovint penso que definitivament ja no formem part de la natura.