L'ascensió a la Mola de Sant Llorenç del Munt és una de les matinals més clàssiques que es poden fer a les muntanyes properes a l'àrea metropolitana de Barcelona. No és gens agosarat afirmar que potser aquest sigui el cim de Catalunya que més visitants rep al cap de l'any.
A diari hi pugen molts veïns de la zona aficionats a les curses i caminades per realitzar els seus entrenaments i passejades habituals, en un degoteig de persones que hi accedeixen en qualsevol moment del dia si la claror ho permet. Els caps de setmana i els dies festius és habitual trobar-hi excursionistes i passejadors de totes les edats, especialment durant les hores del matí.
Un dels camins d'accés més freqüentat és el Camí dels Monjos (PR-31) que es pot prendre des de Matadepera o des de la part alta de la urbanització El Pla de Sant Llorenç. Segons el punt de sortida escollit trigarem entre 1.30 i 2 hores per pujar-hi, i entre 45 minuts i 1 hora pel descens. El desnivell oscil·la entre els 450 i 500 m. El camí està molt ben senyalitzat amb rètols del Parc Natural i les marques blanques i grogues del PR.
És una excursió molt panoràmica: primer cap al Vallès i les serres que l'envolten, i sobre el mateix massís de la Mola; després, des del cim, la vista es dilata als quatre vents i si el dia és clar es pot veure des del Montsec fins a Collsacabra, i com no, els Pirineus que a l'hivern mostren el seu mantell blanc.
Tot i que hi ha trams força costeruts, és una ascensió fàcil i apta per fer amb canalla. En concret hi ha dos passos dreturers i ombrívols que s'obren pas entre la roca envoltats d'alzinar. Es tracta de la Canal dels Monjos i el pas que queda al nord de la Roca del Colom, just en el darrer tram abans del cim.
Durant les dates nadalenques aquests racons acullen diferents pessebres encaixats a les esquerdes de la roca, a banda i banda del camí, que se sumen als que podem trobar a l'interior de l'església del monestir. N'hi ha de tota mena: amb figures petites de plàstic, fang o fusta, envoltats de fulles, escorça i pedres, i fets de pastelina o goma eva entre els que hi ha a l'església. Una tradició aquesta de dur els pessebres a cims de les muntanyes que a la Mola destaca per la seva concentració de naixements.
Sens dubte, un al·licient afegit a una excursió fàcil i de sobres entretinguda, especialment si anem amb mainada. A continuació la dotzena de pessebres que hi hem trobat aquest Nadal.
Durant les dates nadalenques aquests racons acullen diferents pessebres encaixats a les esquerdes de la roca, a banda i banda del camí, que se sumen als que podem trobar a l'interior de l'església del monestir. N'hi ha de tota mena: amb figures petites de plàstic, fang o fusta, envoltats de fulles, escorça i pedres, i fets de pastelina o goma eva entre els que hi ha a l'església. Una tradició aquesta de dur els pessebres a cims de les muntanyes que a la Mola destaca per la seva concentració de naixements.
Sens dubte, un al·licient afegit a una excursió fàcil i de sobres entretinguda, especialment si anem amb mainada. A continuació la dotzena de pessebres que hi hem trobat aquest Nadal.
