A la serralada pirinenca trobem gran diversitat de paisatges, tots ells superlatius, i si haguéssim d'escollir quin és el més impressionant, bonic o magnífic, l'elecció seria tot un compromís. D'altra banda, tampoc es tracta de fer cap rànquing, doncs a la valoració paisatgística, ja de per si subjectiva, hauríem d'afegir les sensacions, records i vivències que associem a un indret determinat. Fa poc més de 10 anys, a inicis de maig de 2003, vaig visitar per primer cop el massís del Vignemale i el circ de Gavarnie. Avui que és el Dia Internacional de les Muntanyes em sembla una bona ocasió per a recordar aquella descoberta.
Des de Pont d'Espagne, un dels diversos accessos al parc nacional dels Pirineus, i punt on s'ajunten les valls de Gaube i de Mercadau, vam iniciar l'aproximació al refugi de les Oulettes de Gaube. El camí segueix el sender HRP i remunta suaument la vall de Gaube, orientada i encarada cap a la cara N del Vignemale tot i que, en aquella ocasió, no es deixava veure del tot per la boira. Passat el llac de Gaube el camí era cobert de neu i vam arribar al refugi després de quasi 4 h, tot just per a sopar en el segon torn.
Al dia següent partíem del refugi (2.151 m) a primera hora per a iniciar l'ascensió al Pique Longue, punt culminant del massís del Vignemale. La neu estava en un estat excel·lent per progressar amb grampons, i el cel, encara fosc, ens indicava que el dia seria clar i assolellat. Després de gairebé 2 h de camí, vam arribar a l'Hourquette d'Ossoue (2.734 m). El sol ja tacava la impressionant cara N del Vignemale, i es començaven a veure les primeres cordades que atanyien algunes de les vies alpines d'aquesta paret, com ara el Colouir de Gaube o els seracs del Petit Vignemale. Després de vorejar de baixada l'aresta E d'aquest cim, passar a prop del refugi de Baysellance (2.651 m) i girar lleugerament cap a l'W ens situàvem a l'inici del glaciar d'Ossoue. A les 3 h 35 min de camí, arribàvem al coll on té la sortida el Colouir de Gaube, a la ratlla dels 3.000 m. Només faltaven 45 min d'ascensió per un dret pendent de neu per assolir el cim del Pique Longue (3.298 m). Un cop a dalt la panoràmica era excel·lent, amb vistes del massís de Balaitous, el Mont Perdut, els Astazou, el Taillón i la vall d'Ossoue. Però el més impressionant era la perspectiva a vista d'ocell sobre la vall de Gaube, tancada pel glaciar de les Oulettes als nostres peus on a més de la cara N del Pique Longue cauen verticals les parets de les puntes veïnes (Piton Carré, Punta Chausenque i Petit Vignemale). La tornada, pel mateix camí, s'ens va fer una mica llarga, sobre tot perquè l'estat de la neu amb el sol de tot al dia ja no era òptim. Vam arribar al refugi envoltats per una densa boira que pujava de la part baixa de la vall. En pocs minuts l'ambient es tornà fred i la paret N del Vignemale quedà amagada als nostres ulls.
Però amb aquesta ascensió no es van acabar les bones sensacions d'aquell llarg cap de setmana. Al matí següent vam tornar cap al cotxe desfent el camí de pujada. Va ser una excursió, sense preses, badant i fent fotos, per gaudir d'aquell entorn excel·lent en un magnífic dia de primavera. A la tarda vam anar cap a la propera vall de Gavarnie. Un cop instal·lats, vam arribar-nos als peus del circ de Gavarnie en una agradable passejada (1 h d'anada) per ample camí, entre prats i boscos. La muralla que configura el circ, amb una caiguda en vertical de 1.000 m i tallada amb diferents graons, és simplement impressionant. És difícil d'assimilar la immensitat de l'espai que encerclen aquestes parets que culminen a 3.000 m, per on regalímen nombroses cascades que a l'hivern esdevenen efímeres escalades en gel.
Al matí següent, abans d'iniciar la tornada cap a casa, ens vam dirigir cap a la vall d'Héas, a la capçalera de la qual es troba el circ de Troumouse, culminat pels pics Heid, Troumouse, Sierra Morena i la Munia, tots ells de més de 3.000 m. Tot i no poder arribar als peus d'aquest circ, doncs la carretera que remunta la vall era tallada per la neu just a la ratlla dels 2.000 m, vam gaudir d'unes panoràmiques igualment espectaculars.
Al cap dels mesos i dels anys, després d'haver vist les fotos preses en vàries ocasions i de recrear la grandesa d'aquests racons de Pirineu, només puc dir que tant el massís del Vignemale com el circ de Gavarnie, són dels indrets d'alta muntanya que més m'han encisat. Si encara no hi heu estat, no dubteu a reservar un cap de setmana una mica llarg per anar-hi.
Des de Pont d'Espagne, un dels diversos accessos al parc nacional dels Pirineus, i punt on s'ajunten les valls de Gaube i de Mercadau, vam iniciar l'aproximació al refugi de les Oulettes de Gaube. El camí segueix el sender HRP i remunta suaument la vall de Gaube, orientada i encarada cap a la cara N del Vignemale tot i que, en aquella ocasió, no es deixava veure del tot per la boira. Passat el llac de Gaube el camí era cobert de neu i vam arribar al refugi després de quasi 4 h, tot just per a sopar en el segon torn.
Al dia següent partíem del refugi (2.151 m) a primera hora per a iniciar l'ascensió al Pique Longue, punt culminant del massís del Vignemale. La neu estava en un estat excel·lent per progressar amb grampons, i el cel, encara fosc, ens indicava que el dia seria clar i assolellat. Després de gairebé 2 h de camí, vam arribar a l'Hourquette d'Ossoue (2.734 m). El sol ja tacava la impressionant cara N del Vignemale, i es començaven a veure les primeres cordades que atanyien algunes de les vies alpines d'aquesta paret, com ara el Colouir de Gaube o els seracs del Petit Vignemale. Després de vorejar de baixada l'aresta E d'aquest cim, passar a prop del refugi de Baysellance (2.651 m) i girar lleugerament cap a l'W ens situàvem a l'inici del glaciar d'Ossoue. A les 3 h 35 min de camí, arribàvem al coll on té la sortida el Colouir de Gaube, a la ratlla dels 3.000 m. Només faltaven 45 min d'ascensió per un dret pendent de neu per assolir el cim del Pique Longue (3.298 m). Un cop a dalt la panoràmica era excel·lent, amb vistes del massís de Balaitous, el Mont Perdut, els Astazou, el Taillón i la vall d'Ossoue. Però el més impressionant era la perspectiva a vista d'ocell sobre la vall de Gaube, tancada pel glaciar de les Oulettes als nostres peus on a més de la cara N del Pique Longue cauen verticals les parets de les puntes veïnes (Piton Carré, Punta Chausenque i Petit Vignemale). La tornada, pel mateix camí, s'ens va fer una mica llarga, sobre tot perquè l'estat de la neu amb el sol de tot al dia ja no era òptim. Vam arribar al refugi envoltats per una densa boira que pujava de la part baixa de la vall. En pocs minuts l'ambient es tornà fred i la paret N del Vignemale quedà amagada als nostres ulls.
Però amb aquesta ascensió no es van acabar les bones sensacions d'aquell llarg cap de setmana. Al matí següent vam tornar cap al cotxe desfent el camí de pujada. Va ser una excursió, sense preses, badant i fent fotos, per gaudir d'aquell entorn excel·lent en un magnífic dia de primavera. A la tarda vam anar cap a la propera vall de Gavarnie. Un cop instal·lats, vam arribar-nos als peus del circ de Gavarnie en una agradable passejada (1 h d'anada) per ample camí, entre prats i boscos. La muralla que configura el circ, amb una caiguda en vertical de 1.000 m i tallada amb diferents graons, és simplement impressionant. És difícil d'assimilar la immensitat de l'espai que encerclen aquestes parets que culminen a 3.000 m, per on regalímen nombroses cascades que a l'hivern esdevenen efímeres escalades en gel.
Al matí següent, abans d'iniciar la tornada cap a casa, ens vam dirigir cap a la vall d'Héas, a la capçalera de la qual es troba el circ de Troumouse, culminat pels pics Heid, Troumouse, Sierra Morena i la Munia, tots ells de més de 3.000 m. Tot i no poder arribar als peus d'aquest circ, doncs la carretera que remunta la vall era tallada per la neu just a la ratlla dels 2.000 m, vam gaudir d'unes panoràmiques igualment espectaculars.
Al cap dels mesos i dels anys, després d'haver vist les fotos preses en vàries ocasions i de recrear la grandesa d'aquests racons de Pirineu, només puc dir que tant el massís del Vignemale com el circ de Gavarnie, són dels indrets d'alta muntanya que més m'han encisat. Si encara no hi heu estat, no dubteu a reservar un cap de setmana una mica llarg per anar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada