Ja fa dies que l'ambient nadalenc ha entrat a casa. Primer va ser la trobada de cosinets i cosinetes per anar a buscar els tions entre la fullaraca del bosc i que des de llavors s'alimenten d'il·lusió i bons desitjos al rebedor de casa, superant amb escreix els cinc àpats diaris recomanables per a una alimentació saludable.
Després han vingut els festivals de l'escola que les -cada vegada menys- patufes de la casa ens han dedicat en innombrables performances al menjador, passadís o ascensor. I en justa conseqüència, si fa uns dies encara ens llevàvem amb els acords d'àries, òperes i simfonies vàries escoltant Catalunya Música, ara ja són les Nadales, unes més clàssiques -La pastora Caterina-, i altres més modernes -Camell d'Orient-, les tonades que ens alegren l'estona de l'esmorzar. El calendari d'advent, el pessebre i algunes decoracions casolanes han anat guarnint el paisatge domèstic.
Nadal ja és aquí. Compartirem taula i àpats amb les persones estimades i invocarem amb el record als que ens han deixat, amb una enyorança tossudament alegre. L'únic excés que voldrem per aquests dies serà, sens dubte, el de la joia i la il·lusió que s'haurà instal·lat en els nostres cors. La mainada, sens dubte, serà el millor bàlsam per gaudir d'un Nadal complet que durarà fins a reprendre els ritmes que ens marqui el nou any, o fins que nosaltres vulguem.
Així desitgem aquest Nadal i ho expressem cromàticament amb aquest pessebre xic de pastelina i una felicitació que regala il·lusió, fets una tarda qualsevol durant un taller domèstic de treballs manuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada