Barcelona és sens dubte una ciutat abrupta, tot i que aquest fet pot passar quasi desapercebut si basem la mobilitat en mitjans mecanitzats. Però si ens hi parem a pensar, la fesomia barcelonina és manifestament ondulada. A més dels vessants de la serra de Collserola i la isolada muntanya de Montjuïc, Barcelona es troba esquitxada per diversos turons com el de la Creueta del Coll, el Carmel i la Rovira -anomenats Tres Turons-, el turó del Putget i el seu veí de Monterols, o el petit turó de la Peira. Fins i tot els sectors aparentment més planers descriuen petits desnivells. Sense anar més lluny, a mesura que ens allunyem del litoral per qualsevol carrer que prenem en direcció cap a Collserola, els pendents es tornen més costeruts.
De manera més notòria, determinats carrers descriuen pendents força pronunciats. Alguns exemples a tall d'inventari: carrer de Cartagena, que des de l'Eixample s'enfila cap als vessants meridionals del turó de la Rovira; avinguda de la Mare de Déu de Montserrat que s'enfila Guinardó amunt des de "Els Quinze"; avinguda del Tibidabo, continuació natural del carrer de Balmes i que trepa fins a la mateixa serra de Collserola; carrer del Llobregós, al Carmel; passeig de la Font d'en Fargues, al turó de la Rovira; qualsevol dels carrers que atenyen Montjuïc des del Poble Sec, la Zona Franca o la Gran Via; vials dels amuntanyats barris de Roquetes o Verdun; etc.
La passejada que a continuació es descriu recorre els Tres Turons i el petit turó de la Peira. Tots ells urbanitzats i integrats en la trama urbana de la ciutat, conserven encara cert aspecte muntanyenc, a més d'oferir unes esplèndides panoràmiques sobre el conjunt de la ciutat i municipis veïns.
Aquesta proposta de passejada aturonada comença a la Ronda de Dalt, concretament davant del mercat de la Vall d'Hebron. Caminem pel costat mar de la Ronda en direcció Llobregat, i trenquem a l'esquerra pels carrers General Mendoza, Veciana i Cardedeu. A mig carrer Cardedeu prenem a l'esquerra un corriol que puja fort enmig de pins, travessem una pista i seguim amunt per prendre un corriol cap a l'esquerra que paral·lel a una tanca ens durà fins a la creu de ferro que culmina al cim de la Creueta del Coll (246 m; 20 min). En tot moment a la nostra dreta hi tenim el forat d'una antiga pedrera avui convertida en parc urbà amb escultura de Chillida inclosa.
Descendim per l'altre vessant amb la mirada posada al Carmel. El camí deixa a mà esquerra un sector de barraques i enllaça amb el carrer de Morató franquejat per casetes baixes, algunes amb inscripcions del 1880. Prenem el carrer de Lorda cap a la dreta fins al passeig de la Mare de Déu del Coll, vial molt transitat i que descriu una mena de colladeta entre els dos turons. El travessem i enfilem pel carrer del Santuari fins a l'església de la Mare de Déu del Coll. A continuació girem en ascens cap a la dreta pel carrer de Ceuta fins a un collet que dóna accés al parc Güell, espai que s'estén a la nostra dreta. Girem a l'esquerra i tot seguit accedim al sector muntanyós del Carmel per un corriol costerut que s'enfila fins als 265 m del seu cim (uns 25 min).
 |
| Parc de la Creueta del Coll amb el turó del Carmel al fons. |
 |
| La serra de Collserola des del turó del Carmel. Al centre de la imatge el turó de la Creueta del Coll. |
Aquest cimal potser sigui el millor mirador de la travessa. Sense parpellejar hi puc observar des de Nou Barris -espais de la meva infància i joventut- a l'Hospitalet -on visc actualment-. Des del mar a Collserola, del Besòs al Llobregat, el joc de reconèixer barris, carrers o edificis dóna per vàries partides simultànies: llocs on he estudiat o treballat, on he fet esport i on he anat de festa, on viuen els parents i les amistats... En definitiva un grat exercici de memòria sobre la ciutat viscuda.
El descens l'emprendrem cap a l'est vers la carretera del Carmel, que travessem per agafar el carrer de Mülhberg en suau ascens. Accedim al recinte culminant del turó de la Rovira i ascendim fins al seu cim (262 m; 20 min) on a més d'un dipòsit d'aigua hi ha les restes de les bateries de defensa antiaèria de la Guerra Civil amb diversos plafons explicatius.
 |
| Panoràmica des del turó del Carmel cap a sud: el parc Güell en primer terme, el Putget a continuació i Sant Pere Màrtir al fons a la dreta. |
 |
| Horta, Carmel i Nou Barris des del turó de la Rovira, amb el turó de la Peira a la dreta, la serra de Collserola i el massís del Montseny a l'horitzó. |
Des del turó de la Rovira baixem cap al nord per un camí que ens portarà al capdamunt del parc del Guinardó. El descens el podem seguir cap a qualsevol dels vessants d'aquest parc urbà, cap a l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, o bé cap al passeig de Maragall. Seguim la segona opció i anem a buscar el carrer d'Amilcar, travessem Maragall, seguim fins travessar Cartellà (carrer que segueix el traçat de la riera d'Horta) i amb una inapreciable pujada arribem al passeig de Fabra i Puig. Girem a l'esquerra per aquest ample vial en direcció al parc turó de la Peira. Accedim al parc pel passeig de la Peira i un cop a l'interior caminem cap a la dreta fins al mirador del cim (40 min), on podrem veure el vessant nord dels tres turos que hem ascendit abans.
Baixem del turó i sortim del parc en direcció a Horta o Vilapicina, segons convingui. En total poc menys de 2 hores de passejada, sense comptar les parades que de ben segur farem per gaudir de les àmplies panoràmiques que ens ofereixen els turons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada