Córrer sense lesionar-se

 

Com córrer sense lesionar-se? Com prevenir lesions? Quina influència té el calçat en les lesions? I la superfície per on correm? Què hi ha al darrere de la molèstia que desapareix després d'uns minuts de cursa? Ajuden a prevenir les lesions els estiraments? Aquestes preguntes i moltes més es compilen en una de sola en el títol del llibre Córrer sense lesionar-se és possible? (Cossetània, 2015), de la doctora Eva Ferrer Vidal-Barraquer.

Ara fa uns tres anys la doctora Ferrer, especialitzada en medicina de l'esport, publicava Canvia de vida, posa't a córrer (Angle Editorial, 2013), un llibre on recollia consells per gaudir plenament del fet de córrer.

Córrer ha deixat de ser una moda i s'ha consolidat com una activitat física on moltes persones troben una forma assequible, còmode i saludable de fer esport. Només cal veure l'augment de curses de tota mena i distància, l'oferta de material esportiu i la bibliografia publicada en els darrers temps (llegiu també els apunts "I tú, per què corres?" i "100 motius per córrer i 12 llibres").

Amb aquest segon llibre la doctora Ferrer va un punt més enllà i ens acosta a tot l'univers de lesions i mals tràngols que els aficionats a córrer poden arribar a sofrir. El títol dóna per entès que córrer i lesionar-se acostumen a anar de la mà, la qual cosa és òbvia, ja que la pràctica de qualsevol activitat física és en si mateixa un factor de risc de lesió.

De forma força planera, tot i alguns termes mèdics que s'utilitzen, i un caràcter divulgatiu, el llibre aplega consells i molta informació bàsica sobre els factors que intervenen en una lesió, com prevenir-la i, arribat el cas, com tractar-la. En cap cas és un substitutiu del professional ni l'especialista, ni un manual amb receptes màgiques del que cal fer per no lesionar-se. Més aviat és un recurs per incentivar l'interès pel propi cos --més enllà del vessant estètic i esportiu que sovint sembla dominar--, i habituar-se a escoltar els seus senyals i aprendre sobre el seu comportament motriu i sensorial en relació a la pràctica de córrer, un fet que val a dir molts practicants ja tenen incorporat sobradament en el seu hàbit atlètic.

Els primers apartats del llibre parlen de l'anatomia, les articulacions, els grups musculars i els factors que predisposen a les lesions. També explica la importància del paper de metges, fisioterapeutes o podòlegs, i de com afrontar els períodes de parada i recuperació.

El capítol 7 està dedicat a les lesions més habituals --un total de vuit-- i es detallen aspectes com els símptomes, el diagnòstic, els factors que les causen, les claus per prevenir-les o el possible tractament. En cada cas es parteix d'un perfil de corredor o corredora que ajuda a contextualitzar cada lesió. De ben segur experimentareu una mena de déjà vu, ja que, probablement, haureu sofert en alguna ocasió els dolors o les molèsties que s'hi descriuen. 

D'especial interès és la descripció dels múltiples factors, siguin endògens o exògens, que intervenen en el desenvolupament d'una lesió. Alguns d'ells es tenen molt presents i interioritzats, com ara el tipus de calçat o el terreny per on entrenem, mentre que d'altres passen a priori desapercebuts com poden ser la manera de cordar-se les sabatilles o la higiene bucal.

El llibre també dedica pàgines a parlar de l'equipament, l'entrenament creuat o cross training, l'alimentació i la recuperació. Un glossari, un resum esquemàtic de les lesions descrites, així com l'explicació de les proves diagnòstiques més freqüents i un decàleg amb els 10 manaments per a la prevenció, completen el manual.

 

En definitiva, una eina més que ens dotarà, a força de quilòmetres, de nous elements per identificar els factors que causen les lesions i com intervenir a temps per tal de minimitzar riscos, a la vegada que coneixerem un xic millor el propi cos.