Fa temps que la serra de Collserola és per a mi un espai on s'ajunten les meves dues grans aficions: el córrer i la muntanya. Per les seves pistes i corriols, boscos i turons, frueixen pensaments mentre corro o camino.
------------------------
Muntanyes d'aquí i d'arreu, muntanyes en sentit literal i ampli. Però també muntanyes de pensaments, reflexions, records i sentiments.
D'aquesta manera definia, fa gairebé tres anys, el propòsit d'aquest bloc.
Més enllà de l'afició per córrer, les excursions i la muntanya, amb el temps el bloc ha anat prenent altres aires i he escrit sobre aspectes del meu entorn més immediat. No en va el fet de dur a terme i mantenir les aficions te relació directa amb el procés d'adaptació que suposa la mateixa vida.
En essència, però, Collserola, com a refugi de les meves aficions, segueix sent vigent i malgrat no les pugui cuidar com voldria ja m'està bé que Collserola, el bloc, esdevingui precisament un refugi per a mi.
