Les excursions del 2010

Cada any per aquestes dates m'agrada repassar les excursions que he fet durant l'any que acaba. I així ho faig des de que tenia 16 anys. Molts cims i moltes excursions, molts companys de camí i amistats retrobades camins enllà.

Aquest 2010 no ha estat molt prolífic per la muntanya, tot i que es confirma la tendència dels darrers anys: excusions fàcils, curtes i de logística senzilla. Malgrat això, he gaudit de la muntanya, sense grans pretensions és clar, i he donat valor a altres aspectes com ara la descoberta de nous cims i camins. És per això que en el sac de les excursions del 2010 hi trobo de tot:

• En família: estanys de la Pera, estany de Malniu, els estrets d'Arnes, el castell de Burriac o els espais naturals del delta del Llobregat. I què en són de caminaires aquestes noies de 3 i 5 anys.
• En solitari: puig d'Olorda i massís de Vernera.
• Amb nous companys...: Periganyol i Roques Benet.
• ...i amb companys de sempre: Montgrony, Sant Amanç, pic d'Alba i Cadinell.

Així doncs, una mica de tot, des dels turons prominents de les serres litorals, fins a un 3.000 del Pirineu i altres racons desconeguts per a mi. Un bon any, sens dubte.

La neu i la mainada

La neu no és l'element més característic de la costa catalana, però d'una manera o altre és molt present en la nostra cultura. Només cal que ens desplacem uns pocs quilòmetres cap a l'interior del país per tocar neu, veure nevar, sentir el fred hivernal i gaudir d'aquest element màgic.

Enguany ja hem trepitjat neu. Ha estat el passat pont de desembre al Berguedà. També recorrem amb facilitat a alguns dels contes que la meva amiga americana, una meva de tieta meva i iaia de les meves filles, ens ha assortit en els darrers anys. Són contes on els jocs de neu esdevenen una de les diversions més esperades per la canalla quan arriba l'hivern.

Snow i Snowy day són originals de 1962 i reeditats en els darrers anys, i el darrer, Frosty the snow man, és una reedició de 1963 del clàssic de conte de 1950 basat en la popular cançó de Nadal del mateix títol.

Vilafranca i Vilanova, dues clàssiques del calendari

Els dos darrers diumenges he iniciat el meu periple d'aquesta temporada per les mitges maratons. Primer la de l'Espirall, a Vilafranca del Penedès, i ahir la Ciutat de Vilanova, a la capital del Garraf. Les dues curses han anat força bé i m'he sentit de nou a gust amb aquesta distància.

A Vilafranca no hi corria des del 2004. La cursa està prou ben organitzada i l'ambient és força popular. La participació està estancada en el nombre de participants, al voltant dels 700, la qual cosa fa que sigui còmode per córrer, sense les aglomeracions a la que arriben altres curses. El recorregut gairebé idèntic al que jo recordava: breu tram pels carrers de la població i del quilòmetre 5 al 12,5 per carretera fins a Guardiola de Font-rubí. El meu registre un xic millor que a la darrera mitja, la de d'Empúries.

La mitja d'ahir, a Vilanova, també va anar força bé. El circuit d'enguany m'ha semblat diferent en algun tram respecte a la meva meva darrera participació, el 2008. Finalment també he millorat el meu temps de la temporada en uns segons.

En definitiva, a diferència de la temporada passada enguany em veig molt motivat per seguir entrenant i plantejar-me córrer la marató de Barcelona 2011. Les properes cites atlètiques, a banda de les sessions d'entrenament setmanals, seran la mitja de Sitges i la de Barcelona, les dues al mes de gener.